Va de monstres

M'agradaria compartir amb tots/es vosaltres la primera activitat del bloc "Escoltem, llegim, juguem". Quan vaig penjar el pla d'actuació, vaig comentar en quatre línies en què consistia aquest bloc, a mode de recordatori, es tractava de combinar les sessions a la biblioteca municipal amb aquestes, on el joc és el fil conductor de l'activitat lectora.

Amb els objectius següents: 

- Afavorir el gust per la lectura com a font de plaer i enriquiment personal.

- Fomentar determinades habilitats socials ( capacitat d'atenció, d'escolta activa, de respecte i empatia vers els altres).

- Desenvolupar la imaginació i la creativitat fent ús del llenguatge ( verbal, plàstic, corporal...)

- Escoltar i comprendre textos de gèneres literaris diversos. 

- Millorar la competència comunicativa i lingüística. 

- Identificar en els contes emocions i sentiments propis. 

• Grup dels petits: 

Títol: El monstre de colors

Autora: Anna Llenas.

Editorial: Flamboyant

Breu resum: El monstre de colors no sap què li passa. S'ha fet un garbuix d'emocions i ara li toca desfer l'embolic. Sabrà posar en ordre l'alegria, la tristesa, la ràbia, la por i la calma?

L'activitat consistia en explicar el conte als nens/es i seguidament pintar els monstres de cartró amb les mans ( la monitora responsable va considerar que era millor pintar-los amb ceres). 

Amb aquest conte s'ha creat un recurs per tal que el grup dels petits puguin utilitzar-lo per treballar la consciència emocional. També tenen sis pots com els del conte per tal que cada vegada que identifiquin l'emoció que senten, posin un paper del color de l'emoció a dins del pot. Per exemple "Em sento enfadat, el Roger no em deixa la joguina." El nen col·locarà un paper de color vermell ( color amb el qual s'expressa l'enuig al conte) dins del pot corresponent. 

La monitora responsable del grup va valorar l'activitat molt positivament, em va comentar que no havia posat en pràctica l'ús dels pots, però no dubta, en fer-ho més endavant, als infants els havia agradat molt el conte, vaig poder presenciar un diàleg espontani entre un nen de 5 anys i la monitora: 

Nen: "Avui estic enfadat com el monstre del conte"

Monitora: " I de quin color és el monstre que es sent enfadat?"

Nen: ( automàticament) "Roig".

Monitora: "I el que es sent content?"

Nen: "Groc".

Monitora: " I el que es sent trist?"

Nen: "Blau".

Després la monitora va tractar el conflicte amb el nen a soles, però amb aquesta petita conversa em volia mostrar com l'infant havia interioritzat el conte. 

• Grup dels mitjans:

Títol: Allà on viuen els monstres

Autor: Maurice Sendak

Editorial: Kalandraka

Breu resum: En Max és un nen entremaliat, quan la seva mare el castiga, en Max se'n va a la seva habitació i imagina un viatge fantàstic al país dels monstres on ell es convertirà en el rei. Un conte amb el qual s'observa com el protagonista a través de la seva imaginació pot autocontrolar-se i regular certes emocions com: l'enuig i la ràbia. 

L'activitat va consistir en explicar el conte ( en rotllana van llegir una pàgina cadascú)  i després per parelles van pensar alguna estratègia que ells/es utilitzen per regular l'enuig o la ràbia per apuntar-les en una cartolina, sota el títol "Coses que faig per relaxar-me"

Vaig tenir l'oportunitat de dur a terme l'activitat amb el grup, la majoria dels infants van escoltar amb molta atenció el conte, es veien motivats, respectaven el torn de lectura dels altres, i tots aixecaven la mà per respondre a les preguntes que anava llençant abans, durant i després de la lectura. 

No obstant això, si que va haver un nen que acostuma a mostrar mal comportament ( insulta als companys/es, qüestiona tot el que li diuen els adults, té conductes retadores, amenaçadores, es salta les normes...) que es va negar a participar en l'activitat i jo no vaig trobar la manera de motivar-lo i que s'interessés per la tasca. Aquest nen, des del primer pràcticum que s'ha convertit en el meu repte personal,cada dia que surto del centre penso "no llançaré la tovallola, trobaré la manera".

Finalment vam fer una corona, serà un recurs que podrem utilitzar en el dia a dia del centre obert. Cada cop que aparegui un conflicte, i hi hagi algun nen/a que ha implementat una estratègia/recurs se li atorgarà la corona de rei.  

• Grup dels grans:

Títol: Manual de monstruos domésticos.

Autor: Stanislav Marijanovic

Editorial: Lumen 

Breu resum: és un llibre divertidíssim que presenta aquells monstres que de tant en tant ataquen - i no només als nens/es - i si ens hi fixem, segur que trobarem alguns que ens resulten molt, però que molts familiars.

Aquest conte el vam presentar a partir del joc del memory, les fitxes són fotocòpies dels monstres amb tamany petit, duplicades i plastificades. Cada jugador/a havia d'aixecar dues fitxes i veure si eren parella, si eren iguals, se les quedava i buscava al llibre la pàgina on apareixia el monstre guanyat i llegia a la resta de companys/es el text que hi sortia. Si no eren iguals, les tornava a deixar al mateix lloc i el següent jugador tenia la seva oportunitat. Al final, havien d'inventar altres monstres: cada infant havia de dibuixar un monstre que l'ha atacat alguna vegada, escriure com es podia vèncer i fer-ne un mural.  La monitora que va dur a terme l'activitat amb el grup em va comentar que els hi havia agradat molt el conte, els nens/es van demostrar tenir molta imaginació, creant monstres com: "el monstre de l'alè i de les aixelles", "el monstre de les tonteries" "el monstre todo es mio", "el monstre lloro", "el monstre dels polls".... També em va dir que hi va haver un parell d'infants que van mostrar dificultats en la comprensió lectora, però que a través de l'ajuda de les monitores, voluntariat i companys/es van aconseguir gaudir del conte com la resta.

El nou horitzó de la biblioteca

Per què la biblioteca els desperta poc interès a la majoria d'infants? És només un problema dels models poc lectors que tenen a casa? Les noves tecnologies hi afecten d'alguna manera? 

Crec que les biblioteques tradicionals han d'obrir les portes a les TIC si volen impressionar al públic infantil i juvenil.

S'han de dinamitzar les activitats, els recursos, els serveis... ja que en l'actualitat Els lectors hem canviat, tal i com porta per títol l'article de Teresa Iribarren ( professora de la UOC que dirigeix el Postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació UOC- Grup 62). En podem extreure les següents idees: 

• Si el sector editorial vol respondre a les necessitats dels lectors d'avui en dia ha de tenir en compte dues realitats: lectures gratificants en pantalla i acaparar el públic global ( no només local).
• Hi continua havent una certa resistència entre les lletres i la pantalla, els tecnòfobs consideren que la pantalla no és un canal adient per vehicular coneixement i ficció.
• Internet, s'ha convertit en una impremta global, on tothom pot publicar textos, fotografies, arxius multimèdia gràcies al web 2.0.
• El paper de l'editor no desapareix, és qui fa la tasca intel·lectual: encomanar obres, corregir els continguts i l'estil, traduir-les...
• El lector s'està emancipant, cada vegada té un paper més actiu gràcies a les plataformes d'autoedició, al bloc personal, a plataformes de micromecenatge que permeten participar en la gestació d'un llibre, com és el cas de Verkami, una plataforma on es presenten diferents projectes creatius i culturals, i amb un termini de quaranta dies han d'assolir una quantitat de diners (fixada pel creador). Al seu torn, Verkami es queda el 5% dels diners recaptats ( en cas que arribi a la xifra estipulada). El número, la tipologia de mecenes i els diners recaptats són actualitzats contínuament. 
• Els llibreters també han de reinventar el seu ofici, el Gremi de Llibreters de Catalunya han posat en marxa el portal Liberdrac de comercialització de llibres i de dispositius de lectura.  

Les biblioteques a l'igual que el sector editorial, els editors, els llibreters i els mateixos lectors han de renovar-se i adaptar-se a la Societat de la informació.

Llibres i bones estones (I)

Les famílies és l'altre àmbit d'intervenció del projecte, sota el nom Llibres i bones estones pretenem facilitar la interacció del triangle centre obert - lectura - família a partir de dues xerrades programades "inicialment". La primera abans de començar el bloc Adopta un llibre ( àmbit grup d'infants) i l'altra a les acaballes del curs per compartir l'experiència.  

Els objectius de les trobades són: facilitar la trobada de familiars, reflexionar amb les famílies sobre la importància que té la lectura en el procés de coneixement i maduració personal, orientar a les famílies en l’elecció de contes/ narracions adients a l’edat dels seus fills/es i com poden contribuir a fer-los uns bons lectors i implicar a les famílies en el projecte de lectura que es realitza amb els infants.

Amb l'equip es va considerar oportú fer la primera xerrada " Llegir, per a què? el dia 26 de Març, i es va decidir que la realitzaria jo. Malgrat haver-me preparat a fons la xerrada, només va assistir-hi una mare. En aquell moment em vaig sentir decebuda, no entenia com les famílies podien mostrar tant desinterès davant de les actuacions que l'equip preparava amb tanta il·lusió per proporcionar-los-hi estratègies, idees, recursos... per millorar la seva tasca educativa com a pares i mares. Llavors, la psicòloga em va convidar a una reflexió que em va fer canviar totalment d'opinió, el fet que una mare hagués estat interessada era un gran triomf perquè volia dir que la situació d'un nen o d'una nena podia millorar i això era tot un èxit.
Vam trobar adient repetir la xerrada, concretament el dia 17 d'Abril, en aquest cas van assistir els pares/ mares de set infants. 

Vaig començar la xerrada amb la pregunta "la lectura està immersa en les nostres vides? Cadascun dels presents havia d'escollir la fotografia que els identificava més, per exemple, estic acostumat a llegir el diari durant el matí, llegeixo quan vaig de camí a la feina o miro la TV en el meu temps lliure. És un exercici senzill d'autoavaluació que ens serveix per adonar-nos si la lectura està immersa en les nostres vides. 

Seguidament, es tractava de reflexionar entre tots/es com l'augment de l'ús de les noves tecnologies han generat canvis en la societat, en nosaltres i en els hàbits lectors de les persones ( tant d'adults com d'infants).

Després es va parlar dels beneficis de la lectura i se'ls va ensenyar algunes respostes dels seus fills/es a la pregunta "T'agrada llegir, Per què?" ( qüestionari inicial): "perquè fa sentir a la persona molt bé", "perquè s'aprèn coses del món", "perquè et pots divertir molt", "perquè és com tenir una TV al cap", "perquè millores la lectura"...
A continuació, es van presentar vuit "trucs" per tal que pares i mares puguin ajudar als seus fills/es a afavorir el gust per la lectura i se'ls hi va repartir una guia amb lectures recomanades. I per últim, es va explicar en què consistia l'activitat Adopta un llibre i quin rol i funció haurien de desenvolupar en aquesta experiència.
Aquesta segona vegada, la xerrada va anar molt millor, dues mares i un pare van participar-hi activament. Em va resultar curiós com un d'ells ens va dir que no volia obligar els seus fills a llegir perquè ell odiava els llibres ja que el seu propi pare (un apassionat dels llibres) quan el castigava l'obligava a llegir-se un nombre determinat de pàgines. Una mare, també va comentar que ella no veia que tenia d'especial anar a la biblioteca perquè a casa seva ja tenia molts contes i llibres.

Després d'algunes lectures me n'adono que en un centre obert, on la majoria de famílies són immigrants hi ha molts elements del procés migratori i de l'especificitat cultural que són indicadors de vulnerabilitat, vinculats al tipus d'accés a la societat d'acollida, a nivell d'habitatge, laboral, relacional, participatiu..., pes de la imatge social i l'estigmatització d'alguns col·lectius immigrats, dificultats comunicatives, desconeixement del funcionament de la societat, en definitiva, el distanciament cultural. Totes aquestes situacions poden generar malestar, desorientació, enyorança, estrès... Davant d'aquesta realitat, resulta fàcil d'entendre que les famílies no mostrin interès per una xerrada sobre la lectura, ja que tenen una sèrie de necessitats bàsiques no cobertes. Per tant, es fa prioritari desenvolupar algunes habilitats de vida com: la capacitat de prendre decisions, de pensar de forma crítica, l'autoestima, l'empatia...

Bona diada de Sant Jordi

Aprofitant un dia tant especial com avui i dedicat a totes les persones que estimeu la lectura, m'agradaria compartir amb vosaltres el curtmetratge animat " The Fantastic Flying Books of Mr. Morris Lessmore" de William Joyce i Brandon Oldenburg.

El film està inspirat amb igual mesura a l'huracà Katrina, Buster Keaton, El Mag d'Oz i a l'amor pels llibres tracta sobre les persones que dediquen la seva vida als llibres i com aquests els hi retornen el favor. És una al·legoria al poder curatiu de les històries. 

Comencem el conte col·lectiu (part 1)

A finals de Març vam convidar a la resta de centres de Mediació Social de la província de LLeida propis de Creu Roja Joventut ( Lleida): Almacelles, Balaguer, Cervera, Mollerussa i Tàrrega a la creació d'un conte col·lectiu on cada centre es responsabilitza d'una tasca en concret. L'objectiu és fer un treball en xarxa i motivar als infants pel món de la lectura mitjançant la creació d'un conte.

Quatre dels cinc centres s'han animat a participar-hi, i així la setmana del 15 al 19 d'Abril vam realitzar la nostra part. Vam començar l'activitat, creant els personatges a partir de la tècnica Binomi Fantàstic de Gianni Rodari que consisteix en:

-   Cada un dels participants proposa dues paraules, dos substantius que no tinguin res a veure l’un amb l’altre ( ex: sabata i lleó), s’escriuen en un paper.

-   Seguidament, cada participant escull dues paraules de la llista i ja tenim el binomi fantàstic per començar a escriure una història.

Com ho vam fer nosaltres?

Per parelles, cada grup va haver d’escriure una paraula en un paper, la primera que els hi vingués a la ment. Entre el grup dels mitjans i grans van sortir binomis, com els següents:

Genoll - Cotxe

Nena - Ocell

Guapa - Flor

Roba - Casa

Amics - Divertit

Al grup dels petits van dir el binomi Princesa – Cavaller. I curiosament, el que va sortir elegit amb un màxim de vots va ser aquest. Una de les explicacions a aquesta elecció és que la majoria d’infants associen els contes amb els personatges tradicionals de contes com: La Caputxeta Vermella, la Rateta Presumida, El Llop i les set cabretes... on surten reis i reines, mags i magues, bruixes i bruixots, prínceps i princeses...

El plantejament que se'n va derivar és:

Hi havia una vegada, un rei i una reina que tenien una filla molt llesta i treballadora.

Però, un dia, la princesa es va enfadar i va decidir que no tornaria a treballar ni estudiar mai més.

Passava els dies, les setmanes i els mesos passejant amb el seu cavall i parlant sola.

Els seus pares estaven molt preocupats perquè no entenien res de res del que li passava a la seva filla, tot el que feia era molt estrany.

A partir d’aquí comença la feina dels “escriptors” i posteriorment “il·lustradors” de la resta de centres. L'ordre de col·laboració és: 

•  Centre d’Almacelles: es responsabilitzaran de narrar el primer conflicte de la història (nus).
•  Centre de Balaguer: Crearan el segon conflicte de la història (nus), 
•  Centre de Mollerussa: idearan la forma de resoldre els dos conflictes i buscar un final per la història.
• Centre de Tàrrega: seran els encarregats de la il·lustració, fent ús de tècniques com: el dibuix, la plastilina, o materials reciclats ( per exemple: cordills, taps de suro, botons... una bona inspiració seria Christian Voltz).

Malgrat que els personatges i plantejament del conte puguin semblar molt tradicionals, hem d'intentar que els infants utilitzin tota la seva fantasia i creativitat, per fer un conte especial. Hi ha molts escriptors i il·lustradors que de manera conscient i explícita, prenen contes tradicionals i els transformen, els modernitzen, els hi donen la volta... com per exemple Els tres porquets de David Wiesner, editat per Joventut o Alícia al país de les meravelles il·lustrat per Rebecca Dautremer i editat per Baula. 

És una activitat que s’ha de fer en calma i amb temps per tal que tots els centres hi puguin dedicar l’estona que considerin ( si que seria interessant finalitzar-lo abans d’acabar el curs escolar).

Crec que serà una experiència molt enriquidora.

Impulsar la lectura i les biblioteques

Aquestes primeres visites a la biblioteca m'han servit per adonar-me que els infants no tenen l'`habit d'anar a aquest espai i en conseqüència, de llegir. 

Costa de creure que Catalunya no disposés d'un pla de lectura institucional fins l'any 2011. El Govern de la Generalitat ha impulsat el Pla Nacional de Lectura (2011-2015) amb l’objectiu de vertebrar els esforços dels diferents sectors i àmbits de la societat catalana orientant-los cap a l’augment dels hàbits lectors dels ciutadans per tal d’incrementar l’accés al coneixement i el capital cultural i humà del país. El Pla pretén millorar els índexs de lectura dels catalans i apropar-los a la mitjana europea. Amb els objectius següents: 

• Millorar la competència lectora de tot l’alumnat per afavorir l’èxit educatiu incorporant-la com a eix vertebrador de l’aprenentatge en el projecte educatiu de centre.
• Promoure l’autonomia dels infants i joves per a l’accés a la informació i al coneixement, potenciant l’ús de la lectura com a eina per a l’aprenentatge en totes les àrees i matèries del currículum.
• Fomentar l’hàbit lector i el plaer per la lectura.

Us deixo aquí el link Pla d'Impuls de la Lectura perquè en pugueu fer una ullada. També m'agradaria compartir amb tots/es vosaltres dos articles sobre la importància de l'ús de les biblioteques i de tenir models lectors.
Así consigue Finlandia ser el número 1 en Educación en Europa, en aquest article el psicòleg Javier Melgarejo va dur a terme un estudi per conèixer les raons de l'èxit del sistema educatiu finlandès i va constatar el següent: 

El éxito finlandés se debe a que encajan tres estructuras: la familia, la escuela y los recursos socioculturales (bibliotecas, ludotecas, cines...)», explica Melgarejo. Los tres engranajes están ligados y funcionan de forma coordinada. «Los padres tienen la convicción de que son los primeros responsables de la educación de sus hijos, por delante de la escuela» y complementan el esfuerzo que se hace en el colegio. «En Finlandia el 80% de las familias van a la biblioteca el fin de semana», añade el psicólogo escolar catalán, para quien este estímulo de la lectura en casa resulta fundamental. 
Com més llibres a casa, més bones notes a l'escola, en aquest article se'ns comenta que com més llibres hi ha a casa, més bons resultats al PISA. "Les dades són claríssimes. 481 punts van treure de mitjana els alumnes espanyols en les proves de comprensió lectora. Un qüestionari permet conèixer l'entorn socioeconòmic de l'alumne. La nota mitjana dels que deien tenir a casa més de 500 llibres es dispara fins als 526 punts (la Xina, el primer país del rànquing, va obtenir 556 punts de mitjana). En canvi, si els pares tenien entre 0 i 10 llibres, la nota cau fins als 400 punts. "Els nens copien models. Si a casa hi ha llibres, més fàcilment hi tindran accés, i més fàcilment s'hi aficionaran", diu Dolors Bundó, responsable de la biblioteca de l'escola Cossetània, a Vilanova i la Geltrú. "De fet, no és tan important tenir llibres a casa. Si els pares tenen l'hàbit d'anar a una biblioteca pública, els nens també agafaran aquest costum -puntualitza-. Cada nen hauria de tenir un model lector. Si no el té a la família, l'hauríem de donar a les escoles. Una bona biblioteca afavoreix la igualtat". 

Per tant, la biblioteca és facilitadora de l`hàbit lector i el gust per llegir. En aquests articles, hem vist que els resultats PISA assenyalen que els alumnes de les escoles amb biblioteques escolars actives obtenen millors resultats i com el Pla Nacional de Lectura ( 2011-2015) va cap a aquesta mateixa direcció, incrementant la lectura a les biblioteques.

Primeres visites a la Biblioteca Municipal

Les visites a la biblioteca han estat programades amb la finalitat d'obrir el centre al seu entorn i utilitzar aquest espai amb els objectius d'afavorir el gust per la lectura com a font de plaer i enriquiment personal, desenvolupar la imaginació i la creativitat i millorar, com a conseqüència, la competència comunicativa i lingüística.

Totes les biblioteques (les municipals, les de la diputació, les escolars) són necessàries, són una part activa en la construcció de la societat, són llocs privilegiats per a la socialització, estan obertes a tothom, són espais on els infants poden trobar llibres, uns llibres que activaran la seva ment, la seva imaginació i la seva creació.

A la biblioteca, els infants poden trobar autoestima, comprensió, seguretat i atenció. Allà es poden escoltar històries, fullejar llibres, llegir tranquil·lament, cultivar la llibertat de pensament.

Les biblioteques són un dret elemental, fonamental, dels infants. ( Jaume Centelles). 

Des de que hem iniciat el projecte hi hem anat dues setmanes ( la del 18 al 22 de Març i la de l'1 al 5 d'Abril). La primera valoració que hem fet entre tot l'equip és que s'haurà de treballar l'hàbit d'anar a la biblioteca ja que s'ho prenen com una excursió. I com tots sabem, una excursió va associada a eufòria, crits, nervis... 

La primera setmana, vaig acompanyar al grup dels mitjans, i realment no va ser una experiència massa agradable. Els infants em deien que volien anar al centre, que no els hi agradava estar allí, em demanaven contínuament permís per anar al lavabo, un nen de 9 anys, em va preguntar on eren les revistes on sortien les dones despullades, corrien d'un costat a l'altre...
Davant d'aquell caos, no us enganyaré, em vaig desmoralitzar bastant perquè no aconseguia controlar la situació. Després d'uns minuts de reflexió, vaig canviar de tàctica, em vaig sentar en una cadira i em vaig posar a llegir un llibre, seguidament dues nenes es van sentar al meu costat a llegir contes bilingües (català - romanès) i dos nens, contes amb (català - àrab). Vaig aprofitar l'ocasió per preguntar-los-hi aspectes dels contes que miraven o llegien, si els hi era més fàcil llegir amb la seva llengua materna o amb català... però aquesta pau i tranquil·litat va durar deu minuts, passat aquest temps ja van tornar les conductes amenaçadores i el mal comportament. Només una nena, va estar concentrada i aïllada de tot el que passava al seu voltant, mirant contes de roba de la Bebeteca, en un primer instant, la volia aturar i dir-li que havia de mirar contes idonis a la seva edat, però, finalment vaig optar per no dir-li res i observar amb els dies si continua interessant-se per aquests o els seus gustos van canviant.

Uns dies després, vaig llegir aquestes paraules de Philippe Meirieu amb les quals em mostro totalment d'acord i em van ajudar a animar-me i a fer una lectura optimista del primer dia a la biblioteca amb els mitjans.

Hem d’admetre que allò que és «normal» en educació és que la cosa «no funcioni»: que l’altre es resisteixi, s’amagui o es rebel·li. Allò que és «normal» és que la persona que es construeix davant nostre no es deixi portar, o fins i tot, s’oposi, a vegades, senzillament, per recordar-nos que no és un objecte en construcció sinó un subjecte que es construeix.