Centre Obert inventa (II)

Contínuem avançant amb l'últim bloc del projecte "Som expositors/es a la biblioteca del nostre poble", per aquesta setmana estava programat veure tres dels capítols del programa Inventari  però vam tenir problemes tècnics, no teniem accés a Internet. Quan ens pensàvem que ja no la podríem dur a terme, una monitora responsable va tenir la idea d'anar al Punt Òmnia, un programa preventiu, amb el qual s'afavoreix l'accés de la població a la societat de la informació i la comunicació, per no provocar en els col·lectius més vulnerables una nova forma de fractura social ( l'anomenada bretxa digital). D'aquesta manera, ampliem l'obertura del centre obert al seu entorn, en aquest cas al punt Òmnia que està ubicat al centre cultural Lo Casino.

A banda d'aquest fet, aquesta setmana el grup dels mitjans i els grans han començat a gaudir del Joc dels Enigmes, les primeres impressions de l'equip és que l'activitat els resulta molt interessant.

El primer enigma ha estat respondre Què són els invents?, podien cercar la informació en llibres de la biblioteca. 

Tots/es han donat una resposta ajustada a què són els invents, malgrat això, només han aconseguit un punt les parelles del grup dels grans, perquè els mitjans no han posat els seus noms al cos del missatge i per tant no les hem pogut donar com a vàlides.

Tanmateix, el que em sorprèn i em duu a una nova reflexió és que tres de les quatre parelles del grup dels mitjans han donat la mateixa resposta "un invent és un dispositiu o tècnica nova". Aquesta resposta és del tot correcta però creieu que ha estat interioritzada pels infants? creieu que l'han cercat en un llibre, han contrastat informació amb el company/a, han reflexionat sobre el significat d'aquesta paraula, han construit coneixement...? 

Les resposta és no, l'enigma el van respondre cercant la informació en internet, a través de la famosa Viquipèdia, el primer resultat que dóna el cercador google. 

Amb això, no estic diguent que estic en contra d'utilitzar Internet, tot al contrari, el que em sorpèn és la resposta dels nens/es, la passivitat que mostren, i el poc interés per conventir-se en subjectes actius en la construcció del seu propi coneixement. Hem de potenciar l'inquietud investigadora dels infants, en definitiva, el pensament científic.

Arran d'aquesta reflexió els hi he preparat una nova entrada al blog, no és un enigma, sinó una notícia de l'invent de l'any 2012 seleccionat per la revista Times, les ulleres de google. Amb aquesta entrada, el que pretenc és que els nens/es donin la seva opinió sobre com funcionen i si realment creuen que calen unes ulleres com aquestes. Així, observaré si s'animen a participar-hi ( tot hi sabent que no forma part del joc dels enigmes) i quin tipus de respostes donen, ja que per potenciar aquest tipus de pensament també han de tenir experiències per a fer-ho.

Centre Obert inventa... (I)

En aquesta entrada m'agradaria explicar-vos l'últim bloc del projecte "Som expositors/es a la biblioteca del nostre poble" i que vam iniciar la setmana passada. 

Al pla s'havien previst unes 4 o 6 sessions en total, però a l'hora de desenvolupar-la s'han convertit en 6-8 sessions pel grup dels petits i en 8-10 sessions pel grup dels mitjans i grans. Està previst acabar l'activitat el 12 de Juny, dia en què es fara l'inauguració de l'exposició a la biblioteca. 

Els objectius generals de l'activitat són: 

- Afavorir el gust per la lectura com a font de plaer i enriquiment personal. 

- Fomentar determinades habilitats socials (capacitat d'atenció, d'escolta activa, de respecte, i empatia vers els altres).

- Escoltar i comprendre textos de gèneres literaris diversos.

- Millorar la competència comunicativa i lingüística. 

- Crear de forma col·lectiva una exposició. 

- Afavorir la lectura com a font d'aprenentatge, de cerca, d'anàlisi i tractament de la informació.

El tema de l'exposició es va escollir a partir dels consens entre tot l'equip del centre ( monitores responsables i voluntariat). Primerament es va parlar de continuar l'activitat dels monstres, ja que havia agradat moltíssim als infants i seria interessant complementar-la amb altres contes o fent manualitats al respecte, però després de parlar-ho es va optar pels invents. Aquest tema ens dóna la possibilitat de treballar la creativitat, el joc, la intuïció, el coneixement, l'anàlisi, la capacitat de superar la frustració ja que molts dels grans inventors/es de la humanitat van haver de provar i de començar de nou moltes vegades perquè a la primera no ho van aconseguir. La invenció acaba sent un plaer, una autèntica realització personal i el foment d'uns valors imprescindibles en la nostra societat. 

A partir d'aquí va començar la recerca de documents gràfics i escrits: llibres d'imaginació, llibres de no-ficció, programes de tv... per planificar una sèrie d'activitats per a cada grup. Des del primer moment que els hi vaig explicar a les bibliotecàries ho van trobar una proposta molt interessant i em van dir que hi participarien i hi col·laborarien. Pocs dies després m'havien fet una selecció de tots els llibres i contes relacionats amb el projecte. Amb tot aquest material nou, vaig decidir readaptar la majoria d'activitats. 

Us les explicaré breument: 

- Amb el grup dels petits hem decidit focalitzar el tema amb l'invent de l'automòbil, es treballarà mitjançant un conte, el visionat del Capítol 5: la bicicleta de plaques solars, l'automòbil i la màquina del temps del programa Inventari de Xip/tv i altres activitats entre les quals hi ha "què passaria si..." (tècnica de Rodari) i crear un nou model de cotxe. 

- Amb el grup dels mitjans i grans s'ha optat per realitzar unes activitats comunes: la primera es va realitzar la setmana passada, els infants van sortir pel poble a la recerca d'invents. Sabeu quants invents van trobar? Més de 40! Entre els quals hi havia: passos de vianants, bicicletes, cotxes, cabines telefòniques, caixers automàtics, tobogans, bancs, senyals, sabates, paraigües, clavegueres, vidrieres, porters...
Totes les fotografies van realitzar-les els mateixos nens/es i s'ho van passar molt bé.
Amb els invents fotografiats, cada parella, va escollir-ne un i va cercar a la biblioteca, majoritàriament a Internet: qui ho va inventar? quin any? i quina utilitat té o necessitat satisfà?
Entre les activitats planificades, cal esmentar com a més significativa el Joc dels Enigmes. Durant una o dues setmanes, al blog del Centre Obert (creat expressament per l'activitat) es penjaran 5 enigmes que els infants hauran d'intentar resoldre, donant les seves respostes al blog, posant el seu nom i cognoms. No serà un joc eliminatori, però hi haurà punts ( els que hauran donat una resposta correcta tindran 1 punt i els que no, 0 punts). M'agradaria donar-vos l'enllaç del blog, però no ho faig per preservar l'anonimat dels infants. Els enigmes seran escrits i penjats pel "nostre amic Edison".
L'última activitat consistirà en crear un invent per parelles o petits grups que s'exposaran a la biblioteca, conjuntament amb altres tasques realitzades.
Com participa la biblioteca en aquest bloc? Ens ha ajudat a cercar els llibres i/o contes d'on extreure la informació, ens habilitarà un espai per exposar els nostres invents i també per animar als usuaris habituals a què mirin l'exposició i que votin amb un punt a l'invent que els agradi més.
L'invent guanyador s'enviarà al MIBA ( Museu d'idees i invents de Barcelona) on cada mes seleccionen 3 guanyadors que reben gratis una patent pel seu invent, un equip professional en construeix un prototip i per últim el presenten arreu del món. Qui ens diu que no pugui ser un dels creats pels nostres joves inventors/es?

Contacontes amb el grup dels petits

A principis d'Abril vaig portar al Centre Obert una graella, on el voluntariat que es mostrés interessat podia apuntar-se, per explicar un conte a la biblioteca a un dels tres grups (petits, mitjans o grans). Després d'uns dies amb l'activitat ofertada, he vist que la graella continua estant buida i he optat per trencar el gel i començar-la.

Aquest dimecres vaig anar a explicar-los-hi al grup dels petits, el conte El meu gosset vol fer ballet d`Anna Kemp.

"El meu gos no és com els altres gossos. No fa el que fan tots els gossos. No aixeca la pota per fer pipí quan es troba un fanal, ni es grata quan té puces, ni beu l'aigua del vàter. No, al meu gos el que li agrada és escoltar música, contemplar la llum de la lluna i caminar de puntetes. I és que el meu gos es pensa que és un ballarí!"

Vaig anar a buscar el grup al centre i de camí a la biblioteca, la monitora responsable els deia: 

Monitora: Sabeu qui ens explicarà un conte avui?

Monitora: La Gemma!

Llavors, una nena em va preguntar: 

Nena: Què ens explicaràs el conte del mono Floc? Què ens explicaràs el conte del Monstre de Colors?

Em vaig quedar sorpresa que em digués aquests dos títols, i sobretot, el del mono Floc, un conte que vaig inventar per introduir el projecte de la lectura amb els més petits, ja fa gairebé tres mesos. 

Li vaig respondre que els hi explicaria un de nou. La monitora va aprofitar per comentar-me que als nens/es els hi ha agradat molt els contes que hem treballat i sobretot el del monstre de colors, el qual el busquen entre les prestatgeries cada vegada que hi van. 

Vam entrar, ens vam treure les sabates i ens vam sentar còmodament sobre les catifes. Els nens/es molt aviat van fer el silenci previ, i vaig poder explicar el conte amb fluidesa, sense interrupcions de cap tipus. Es van mostrar molt interessats amb les peripècies del Biff i a les preguntes que anava formulant al llarg del conte per saber si el seguien i el comprenien bé.

Al finalitzar, els vam deixar una estona perquè puguessin mirar contes lliurement, i vaig poder observar que a diferència dels mitjans, els hi agrada moltíssim mirar-los, fullejar-los, interaccionar amb els adults per tal de compartir aquesta experiència: preguntar pel vocabulari, explicar el que hi veuen...

Dos anècdotes del dia: Hi ha un nen de 5 anys, molt nerviós i intranquil que el mediquen per calmar-se ( no donaré la meva opinió sobre això, en aquests moments) que estava super concentrat amb els contes que mirava, una de les vegades, ens va dir a la monitora i a mi:

- Mireu, aquesta pintura, la té el meu tiet d'Aitona a casa? ( senyalant la Gioconda)

I un altre nen marroquí de 4 anys que està acostumat a parlar l'àrab a casa, ens assenyalava les pàgines d'un conte i la monitora li deia: 

- Què és això? ( assenyalant els ous).

- Galetes.

- No, no són galetes, són ous. 

- Què és això? ( assenyalant un conill)

- Un ocell

- No, no és un ocell, és un conill. 

Amb aquesta situació vaig adonar-me que a aquest nen li manca molt vocabulari i per això utilitza les poques paraules que sap per anomenar-ho tot, a part d'això, pronúncia malament alguns fonemes perquè no els té prou exercitats. Falta molta estimulació. 

Ara el que m'interessaria descobrir és en quin moment es perd el gust per la lectura o quins són els motius pels quals el grup dels petits tenen aquesta predisposició per gaudir dels contes i els mitjans no. 

Llibres i bones estones (II)

Reflexionant sobre els motius pels quals la xerrada  “Llibres i bones estones “ amb els pares i mares no va obtenir els resultats esperats, vaig concloure que el distanciament cultural en podia ser una causa ja que moltes famílies presenten unes característiques comunes:

-          Desconeixement o dificultat d’expressar-se amb la llengua del país.

-          Analfabetisme o itineraris educatius curts.

-       Dificultat de realitzar el seguiment escolar dels seus fills/es, ja que com no dominen la llengua, sovint els infants amaguen o emmascaren la realitat ( ex: no diuen els deures o exàmens que tenen).

-          Manca d’habilitats personals i competències tècniques per trobar una ocupació.

-          Dificultats econòmiques.

Davant d’aquest fet vaig adonar-me que calia donar resposta a moltes necessitats bàsiques, es tractaria d’equiparar, amb el màxim possible, el punt de partida de les famílies, tot satisfent les seves pors, preocupacions… pròpies principalment, del procés migratori entre d’altres.

Cristina Sallés (mestra i pedagoga) i Sandra Ger (psicóloga i psicoterapeuta) han publicat l’article: Competències parentals en la família contemporània: descripció, promoció i avaluació on proporcionen arguments a favor del treball per a la formació i promoció de les competències parentals com a mesura de suport per a l’exercici de la parentalitat positiva en famílies vulnerables o en risc d’exclusió social.

El concepte de parentalitat fa referència a les activitats desenvolupades pels pares i mares per tenir cura i educar els seus fills/es, alhora que promoure’n la seva socialització. La parentalitat no depèn de l’estructura o composició familiar, sinó que té a veure amb les actituds i la forma d’interaccionar en les relacions paterno/materno-filials.

Barudy (2005, 2010) distingeix entre dues formes de parentalitat: la biològica, que té a veure en la procreació, i la parentalitat social que té a veure amb l’existència de tenir capacitats per a tenir cura, protegir, educar i socialitzar els fills/es. Les competències parentals formen part  de la parentalitat social.

·    Cobrir les necessitats nutritives, d’afecte, de cures i d’estimulació: no només han de garantir la correcta alimentació dels infants sinó que també els han d’aportar experiències sensorials, emocionals i afectives que els permetin construir un vincle segur.

·        Assegurar i cobrir les necessitats educatives: el tipus d’educació que rebi un nen/a, procés que s’inicia com a mínim a partir del seu naixement, determina el tipus d’accés al seu món social i, per tant, les seves possibilitats de pertànyer a un o altre teixit social. Els models parentius han de contemplar 4 continguts bàsics: l’afecte, la comunicació, el recolzament en els seus processos de desenvolupament i les exigències de la maduresa i per últim, el control.

·    Cobrir les necessitats socialitzadores: contribuir a la formació positiva de l’autoconcepte i d’una autoestima positiva, per aquest motiu tindrà un impacte molt alt, allò que senten, pensen, fan i manifesten pels seus fills/es.

·       Assegurar les necessitats de protecció: han de protegir els seus fills/es dels contextos externs, familiars i socials que puguin ferir-los directament o alterar el seu procés de maduració, creixement i desenvolupament.

·     Promocionar la resiliència: desenvolupar un conjunt de capacitats per a fer front als desafiaments de l’existència, incloent experiències traumàtiques, mantenint un procés de desenvolupament de qualitat. Cal diferenciar aquesta resiliència primària d’aquella que emergeix d’infants i joves que no han tingut una parentalitat adequada però aconsegueixen sortir-se'n gràcies a l’afectivitat i al recolzament social d’altres adults del seu entorn.

Seguint amb el model de parentalitat social de Barudy, les competències parentals engloben dos components: d’una banda, les capacitats parentals fonamentals ( recursos emotius, cognitius, conductuals dels progenitors, capacitat de vincular-se amb els fills/es, empatia) i de l’altra, les habilitats parentals ( models de criança, participació en xarxes socials i ús dels recursos comunitaris).

La majoria de pares i mares que compten amb contextos socials adequats, podràn assumir la parentalitat social com una continuïtat de la biològica. Però això no serà possible per un grup de nens/es (com és el nostre cas) perquè malgrat que els seus pares/mares van tenir la capacitat d’engendrar-los no posseeixen les competències per exercir una pràctica parental suficientment adequada.

- Fonts de carències i d’estrès (violència conjugal, consum de tòxics, presència de malalties mentals…)

- Context familiar amb característiques desfavorables (situacions de pobresa, atur, exclusió social, immigració) poden provocar que pares/mares que compten amb la disposició i les competències adequades no trobin en el seu entorn les possibilitats per a desenvolupar-les.

És per aquest motiu, que opino que les xerrades – tallers haurien de donar resposta a les seves necessitats i pot ser caldria revisar l'enfoc i potenciar actuacions, com:

- Immersió lingüística i cultural a través del català com a recurs integrador.

- Formació pre-laboral.

- Trobades mensuals de les famílies (oferint alternatives d’oci familiar en un entorn educatiu, acostant i donant ús als recursos del poble i afavorint l’intercanvi amb la població local, amb l’ajuda i col·laboració de l’ajuntament).

Juguem amb els contes tradicionals

Contes de Grimm, Andersen i Perrault de l'editorial Baula és un volum únic, on hi trobem contes anomenats "clàssics". Qui és que no coneix la Caputxeta Vermella, la Blancaneus, la Sireneta, el Patufet, la Ventafocs, el Gat amb Botes...?

Aquesta segona activitat del BLOC "Escoltem, llegim, juguem" consisteix, principalment, en fomentar l'hàbit lector a través de dos jocs, una gimcana i el twister. 

GIMCANA

Es tracta de realitzar una gimcana al pati, amb diferents proves: de joc en equip i més esportives, proves de coordinació i psicomotricitat i proves de coneixement ( relacionades amb els contes tradicionals). Tots els grups començaran al mateix moment, cada un d’aquests portarà una targeta on la monitora o voluntaris/es que li han supervisat la prova, els hi posaran un gomet de validació per a poder continuar jugant. No hi ha premi per arribar a la meta, sinó la satisfacció d’haver realitzat totes les proves amb la major rapidesa possible.

Les gimcanes contenen 10 proves: 5 són de joc en equip, més esportives i les 5 restants, tenen com a contingut, els contes tradicionals. Per una banda, les cinc proves esportives són: 

1. BÀSQUET: Encistellar 5 vegades en un mínim de temps possible i des d’un lloc determinat. 2. TRANSPORT URGENT: Transportar a un membre del grup durant un recorregut ( per exemple amb el "carretó"). 3. PILOTA BELLUGUINA: Portar una cullera a la boca amb una bola de ping- pong . Si cau es torna a començar. 4. PALLETES: Bufar a través d'una palleta i moure una bola de paper al llarg d'un recorregut. 5. GLOBUS: Per parelles han de portar un globus subjectat amb alguna part del cos ( esquena, cap, dits...) sense que es peti o caigui. Aquestes proves són les mateixes per les tres gimcanes dels tres grups, només varia el grau de dificultat. Per altra banda, les cinc proves que giren al voltant dels contes tradicionals són:  Grup dels Petits:  1. QUI ÉS EL/ LA PROTAGONISTA: consisteix en endevinar el protagonista del conte tradicional, per exemple "sóc un cas, si dic mentida, em creix el nas" ( Pinotxo). Quan el grup doni una resposta, ha d'estirar l'etiqueta, i subjectat amb un cordill, sortirà l'imatge de dins del sac.  2. DIBUIXA: Col·locarem un mural blanc al terra i drets dibuixarem amb una botella de salses, la caseta de xocolata del conte de Hänsel i Gretel.  3. PETEM BOMBOLLES: La consigna és "Fes tantes bombolles com porquets hi ha al conte" o "fes tantes bombolles com nans hi ha al conte de la Blancaneus"..., la resta les han de petar. 4. PREGUNTA - RESPOSTA: el grup ha de respondre a tres preguntes, una de les quals és "que li faltava al soldadet de plom? (a: cap, b: braç, c: cama)". 5. INVENTA UN FINAL: buscar un final diferent i que faci riure al conte de la Caputxeta Vermella. Grup dels Mitjans i Grans:  QUIN CONTE DÓNA AQUEST MISSATGE?: consisteix en endevinar el conte que dona determinats missatges o valors, com per exemple: "el sacrifici és recompensat" ( La formiga i la cigala). El funcionament és idèntic a la primera prova del grup dels petits. DIBUIXA: col·locarem un mural blanc al terra i drets dibuixarem amb una botella de salses, un personatge d'algun conte tradicional. La resta l'hauran d'endevinar.  T'IMAGINES QUE LI PASSARÀ A LA CAPUTXETA MODERNA? : sense obrir el conte i només amb la portada d'aquest La niña de rojo de Aaron Frisch ( Kalandraka, 2013) hauran d'escriure el que s'imaginen que passarà. Al finalitzar la gimcana o un altre dia és llegiran totes les hipòtesis, després es farà una lectura en veu alta i finalment es debatrà quin grup ha formulat la hipòtesi que s'aproxima més a la història.  A CANTAR!: cada grup té un minut per inventar-se una cançó amb tres personatges: Gat amb botes, LLop, Pinotxo.  MÍMICA: representar amb el cos i amb gestos, un personatge i la resta l'hauran d'endevinar. TWISTER En tres cercles de cada color del joc hi ha la imatge d’un protagonista d’algun conte tradicional ( per exemple: el Gat amb botes, la Sireneta, la Caputxeta Vermella, el Patufet...). Si en el moment de girar la ruleta, l’agulla s’atura a la senyal ( T ) el que llegeix l’ordre haurà de llegir l’endevinalla d’un dels protagonistes i el participant haurà de posar l’extremitat al personatge correcte. Aquestes dues activitats, les hem de realitzar aquesta setmana. Com que encara no les hem posat en pràctica, no puc valorar-les. Malgrat això, volia compartir amb tots/es vosaltres el disseny d'aquestes.

Va de monstres

M'agradaria compartir amb tots/es vosaltres la primera activitat del bloc "Escoltem, llegim, juguem". Quan vaig penjar el pla d'actuació, vaig comentar en quatre línies en què consistia aquest bloc, a mode de recordatori, es tractava de combinar les sessions a la biblioteca municipal amb aquestes, on el joc és el fil conductor de l'activitat lectora.

Amb els objectius següents: 

- Afavorir el gust per la lectura com a font de plaer i enriquiment personal.

- Fomentar determinades habilitats socials ( capacitat d'atenció, d'escolta activa, de respecte i empatia vers els altres).

- Desenvolupar la imaginació i la creativitat fent ús del llenguatge ( verbal, plàstic, corporal...)

- Escoltar i comprendre textos de gèneres literaris diversos. 

- Millorar la competència comunicativa i lingüística. 

- Identificar en els contes emocions i sentiments propis. 

• Grup dels petits: 

Títol: El monstre de colors

Autora: Anna Llenas.

Editorial: Flamboyant

Breu resum: El monstre de colors no sap què li passa. S'ha fet un garbuix d'emocions i ara li toca desfer l'embolic. Sabrà posar en ordre l'alegria, la tristesa, la ràbia, la por i la calma?

L'activitat consistia en explicar el conte als nens/es i seguidament pintar els monstres de cartró amb les mans ( la monitora responsable va considerar que era millor pintar-los amb ceres). 

Amb aquest conte s'ha creat un recurs per tal que el grup dels petits puguin utilitzar-lo per treballar la consciència emocional. També tenen sis pots com els del conte per tal que cada vegada que identifiquin l'emoció que senten, posin un paper del color de l'emoció a dins del pot. Per exemple "Em sento enfadat, el Roger no em deixa la joguina." El nen col·locarà un paper de color vermell ( color amb el qual s'expressa l'enuig al conte) dins del pot corresponent. 

La monitora responsable del grup va valorar l'activitat molt positivament, em va comentar que no havia posat en pràctica l'ús dels pots, però no dubta, en fer-ho més endavant, als infants els havia agradat molt el conte, vaig poder presenciar un diàleg espontani entre un nen de 5 anys i la monitora: 

Nen: "Avui estic enfadat com el monstre del conte"

Monitora: " I de quin color és el monstre que es sent enfadat?"

Nen: ( automàticament) "Roig".

Monitora: "I el que es sent content?"

Nen: "Groc".

Monitora: " I el que es sent trist?"

Nen: "Blau".

Després la monitora va tractar el conflicte amb el nen a soles, però amb aquesta petita conversa em volia mostrar com l'infant havia interioritzat el conte. 

• Grup dels mitjans:

Títol: Allà on viuen els monstres

Autor: Maurice Sendak

Editorial: Kalandraka

Breu resum: En Max és un nen entremaliat, quan la seva mare el castiga, en Max se'n va a la seva habitació i imagina un viatge fantàstic al país dels monstres on ell es convertirà en el rei. Un conte amb el qual s'observa com el protagonista a través de la seva imaginació pot autocontrolar-se i regular certes emocions com: l'enuig i la ràbia. 

L'activitat va consistir en explicar el conte ( en rotllana van llegir una pàgina cadascú)  i després per parelles van pensar alguna estratègia que ells/es utilitzen per regular l'enuig o la ràbia per apuntar-les en una cartolina, sota el títol "Coses que faig per relaxar-me"

Vaig tenir l'oportunitat de dur a terme l'activitat amb el grup, la majoria dels infants van escoltar amb molta atenció el conte, es veien motivats, respectaven el torn de lectura dels altres, i tots aixecaven la mà per respondre a les preguntes que anava llençant abans, durant i després de la lectura. 

No obstant això, si que va haver un nen que acostuma a mostrar mal comportament ( insulta als companys/es, qüestiona tot el que li diuen els adults, té conductes retadores, amenaçadores, es salta les normes...) que es va negar a participar en l'activitat i jo no vaig trobar la manera de motivar-lo i que s'interessés per la tasca. Aquest nen, des del primer pràcticum que s'ha convertit en el meu repte personal,cada dia que surto del centre penso "no llançaré la tovallola, trobaré la manera".

Finalment vam fer una corona, serà un recurs que podrem utilitzar en el dia a dia del centre obert. Cada cop que aparegui un conflicte, i hi hagi algun nen/a que ha implementat una estratègia/recurs se li atorgarà la corona de rei.  

• Grup dels grans:

Títol: Manual de monstruos domésticos.

Autor: Stanislav Marijanovic

Editorial: Lumen 

Breu resum: és un llibre divertidíssim que presenta aquells monstres que de tant en tant ataquen - i no només als nens/es - i si ens hi fixem, segur que trobarem alguns que ens resulten molt, però que molts familiars.

Aquest conte el vam presentar a partir del joc del memory, les fitxes són fotocòpies dels monstres amb tamany petit, duplicades i plastificades. Cada jugador/a havia d'aixecar dues fitxes i veure si eren parella, si eren iguals, se les quedava i buscava al llibre la pàgina on apareixia el monstre guanyat i llegia a la resta de companys/es el text que hi sortia. Si no eren iguals, les tornava a deixar al mateix lloc i el següent jugador tenia la seva oportunitat. Al final, havien d'inventar altres monstres: cada infant havia de dibuixar un monstre que l'ha atacat alguna vegada, escriure com es podia vèncer i fer-ne un mural.  La monitora que va dur a terme l'activitat amb el grup em va comentar que els hi havia agradat molt el conte, els nens/es van demostrar tenir molta imaginació, creant monstres com: "el monstre de l'alè i de les aixelles", "el monstre de les tonteries" "el monstre todo es mio", "el monstre lloro", "el monstre dels polls".... També em va dir que hi va haver un parell d'infants que van mostrar dificultats en la comprensió lectora, però que a través de l'ajuda de les monitores, voluntariat i companys/es van aconseguir gaudir del conte com la resta.

Llibres i bones estones (I)

Les famílies és l'altre àmbit d'intervenció del projecte, sota el nom Llibres i bones estones pretenem facilitar la interacció del triangle centre obert - lectura - família a partir de dues xerrades programades "inicialment". La primera abans de començar el bloc Adopta un llibre ( àmbit grup d'infants) i l'altra a les acaballes del curs per compartir l'experiència.  

Els objectius de les trobades són: facilitar la trobada de familiars, reflexionar amb les famílies sobre la importància que té la lectura en el procés de coneixement i maduració personal, orientar a les famílies en l’elecció de contes/ narracions adients a l’edat dels seus fills/es i com poden contribuir a fer-los uns bons lectors i implicar a les famílies en el projecte de lectura que es realitza amb els infants.

Amb l'equip es va considerar oportú fer la primera xerrada " Llegir, per a què? el dia 26 de Març, i es va decidir que la realitzaria jo. Malgrat haver-me preparat a fons la xerrada, només va assistir-hi una mare. En aquell moment em vaig sentir decebuda, no entenia com les famílies podien mostrar tant desinterès davant de les actuacions que l'equip preparava amb tanta il·lusió per proporcionar-los-hi estratègies, idees, recursos... per millorar la seva tasca educativa com a pares i mares. Llavors, la psicòloga em va convidar a una reflexió que em va fer canviar totalment d'opinió, el fet que una mare hagués estat interessada era un gran triomf perquè volia dir que la situació d'un nen o d'una nena podia millorar i això era tot un èxit.
Vam trobar adient repetir la xerrada, concretament el dia 17 d'Abril, en aquest cas van assistir els pares/ mares de set infants. 

Vaig començar la xerrada amb la pregunta "la lectura està immersa en les nostres vides? Cadascun dels presents havia d'escollir la fotografia que els identificava més, per exemple, estic acostumat a llegir el diari durant el matí, llegeixo quan vaig de camí a la feina o miro la TV en el meu temps lliure. És un exercici senzill d'autoavaluació que ens serveix per adonar-nos si la lectura està immersa en les nostres vides. 

Seguidament, es tractava de reflexionar entre tots/es com l'augment de l'ús de les noves tecnologies han generat canvis en la societat, en nosaltres i en els hàbits lectors de les persones ( tant d'adults com d'infants).

Després es va parlar dels beneficis de la lectura i se'ls va ensenyar algunes respostes dels seus fills/es a la pregunta "T'agrada llegir, Per què?" ( qüestionari inicial): "perquè fa sentir a la persona molt bé", "perquè s'aprèn coses del món", "perquè et pots divertir molt", "perquè és com tenir una TV al cap", "perquè millores la lectura"...
A continuació, es van presentar vuit "trucs" per tal que pares i mares puguin ajudar als seus fills/es a afavorir el gust per la lectura i se'ls hi va repartir una guia amb lectures recomanades. I per últim, es va explicar en què consistia l'activitat Adopta un llibre i quin rol i funció haurien de desenvolupar en aquesta experiència.
Aquesta segona vegada, la xerrada va anar molt millor, dues mares i un pare van participar-hi activament. Em va resultar curiós com un d'ells ens va dir que no volia obligar els seus fills a llegir perquè ell odiava els llibres ja que el seu propi pare (un apassionat dels llibres) quan el castigava l'obligava a llegir-se un nombre determinat de pàgines. Una mare, també va comentar que ella no veia que tenia d'especial anar a la biblioteca perquè a casa seva ja tenia molts contes i llibres.

Després d'algunes lectures me n'adono que en un centre obert, on la majoria de famílies són immigrants hi ha molts elements del procés migratori i de l'especificitat cultural que són indicadors de vulnerabilitat, vinculats al tipus d'accés a la societat d'acollida, a nivell d'habitatge, laboral, relacional, participatiu..., pes de la imatge social i l'estigmatització d'alguns col·lectius immigrats, dificultats comunicatives, desconeixement del funcionament de la societat, en definitiva, el distanciament cultural. Totes aquestes situacions poden generar malestar, desorientació, enyorança, estrès... Davant d'aquesta realitat, resulta fàcil d'entendre que les famílies no mostrin interès per una xerrada sobre la lectura, ja que tenen una sèrie de necessitats bàsiques no cobertes. Per tant, es fa prioritari desenvolupar algunes habilitats de vida com: la capacitat de prendre decisions, de pensar de forma crítica, l'autoestima, l'empatia...

Comencem el conte col·lectiu (part 1)

A finals de Març vam convidar a la resta de centres de Mediació Social de la província de LLeida propis de Creu Roja Joventut ( Lleida): Almacelles, Balaguer, Cervera, Mollerussa i Tàrrega a la creació d'un conte col·lectiu on cada centre es responsabilitza d'una tasca en concret. L'objectiu és fer un treball en xarxa i motivar als infants pel món de la lectura mitjançant la creació d'un conte.

Quatre dels cinc centres s'han animat a participar-hi, i així la setmana del 15 al 19 d'Abril vam realitzar la nostra part. Vam començar l'activitat, creant els personatges a partir de la tècnica Binomi Fantàstic de Gianni Rodari que consisteix en:

-   Cada un dels participants proposa dues paraules, dos substantius que no tinguin res a veure l’un amb l’altre ( ex: sabata i lleó), s’escriuen en un paper.

-   Seguidament, cada participant escull dues paraules de la llista i ja tenim el binomi fantàstic per començar a escriure una història.

Com ho vam fer nosaltres?

Per parelles, cada grup va haver d’escriure una paraula en un paper, la primera que els hi vingués a la ment. Entre el grup dels mitjans i grans van sortir binomis, com els següents:

Genoll - Cotxe

Nena - Ocell

Guapa - Flor

Roba - Casa

Amics - Divertit

Al grup dels petits van dir el binomi Princesa – Cavaller. I curiosament, el que va sortir elegit amb un màxim de vots va ser aquest. Una de les explicacions a aquesta elecció és que la majoria d’infants associen els contes amb els personatges tradicionals de contes com: La Caputxeta Vermella, la Rateta Presumida, El Llop i les set cabretes... on surten reis i reines, mags i magues, bruixes i bruixots, prínceps i princeses...

El plantejament que se'n va derivar és:

Hi havia una vegada, un rei i una reina que tenien una filla molt llesta i treballadora.

Però, un dia, la princesa es va enfadar i va decidir que no tornaria a treballar ni estudiar mai més.

Passava els dies, les setmanes i els mesos passejant amb el seu cavall i parlant sola.

Els seus pares estaven molt preocupats perquè no entenien res de res del que li passava a la seva filla, tot el que feia era molt estrany.

A partir d’aquí comença la feina dels “escriptors” i posteriorment “il·lustradors” de la resta de centres. L'ordre de col·laboració és: 

•  Centre d’Almacelles: es responsabilitzaran de narrar el primer conflicte de la història (nus).
•  Centre de Balaguer: Crearan el segon conflicte de la història (nus), 
•  Centre de Mollerussa: idearan la forma de resoldre els dos conflictes i buscar un final per la història.
• Centre de Tàrrega: seran els encarregats de la il·lustració, fent ús de tècniques com: el dibuix, la plastilina, o materials reciclats ( per exemple: cordills, taps de suro, botons... una bona inspiració seria Christian Voltz).

Malgrat que els personatges i plantejament del conte puguin semblar molt tradicionals, hem d'intentar que els infants utilitzin tota la seva fantasia i creativitat, per fer un conte especial. Hi ha molts escriptors i il·lustradors que de manera conscient i explícita, prenen contes tradicionals i els transformen, els modernitzen, els hi donen la volta... com per exemple Els tres porquets de David Wiesner, editat per Joventut o Alícia al país de les meravelles il·lustrat per Rebecca Dautremer i editat per Baula. 

És una activitat que s’ha de fer en calma i amb temps per tal que tots els centres hi puguin dedicar l’estona que considerin ( si que seria interessant finalitzar-lo abans d’acabar el curs escolar).

Crec que serà una experiència molt enriquidora.

Primeres visites a la Biblioteca Municipal

Les visites a la biblioteca han estat programades amb la finalitat d'obrir el centre al seu entorn i utilitzar aquest espai amb els objectius d'afavorir el gust per la lectura com a font de plaer i enriquiment personal, desenvolupar la imaginació i la creativitat i millorar, com a conseqüència, la competència comunicativa i lingüística.

Totes les biblioteques (les municipals, les de la diputació, les escolars) són necessàries, són una part activa en la construcció de la societat, són llocs privilegiats per a la socialització, estan obertes a tothom, són espais on els infants poden trobar llibres, uns llibres que activaran la seva ment, la seva imaginació i la seva creació.

A la biblioteca, els infants poden trobar autoestima, comprensió, seguretat i atenció. Allà es poden escoltar històries, fullejar llibres, llegir tranquil·lament, cultivar la llibertat de pensament.

Les biblioteques són un dret elemental, fonamental, dels infants. ( Jaume Centelles). 

Des de que hem iniciat el projecte hi hem anat dues setmanes ( la del 18 al 22 de Març i la de l'1 al 5 d'Abril). La primera valoració que hem fet entre tot l'equip és que s'haurà de treballar l'hàbit d'anar a la biblioteca ja que s'ho prenen com una excursió. I com tots sabem, una excursió va associada a eufòria, crits, nervis... 

La primera setmana, vaig acompanyar al grup dels mitjans, i realment no va ser una experiència massa agradable. Els infants em deien que volien anar al centre, que no els hi agradava estar allí, em demanaven contínuament permís per anar al lavabo, un nen de 9 anys, em va preguntar on eren les revistes on sortien les dones despullades, corrien d'un costat a l'altre...
Davant d'aquell caos, no us enganyaré, em vaig desmoralitzar bastant perquè no aconseguia controlar la situació. Després d'uns minuts de reflexió, vaig canviar de tàctica, em vaig sentar en una cadira i em vaig posar a llegir un llibre, seguidament dues nenes es van sentar al meu costat a llegir contes bilingües (català - romanès) i dos nens, contes amb (català - àrab). Vaig aprofitar l'ocasió per preguntar-los-hi aspectes dels contes que miraven o llegien, si els hi era més fàcil llegir amb la seva llengua materna o amb català... però aquesta pau i tranquil·litat va durar deu minuts, passat aquest temps ja van tornar les conductes amenaçadores i el mal comportament. Només una nena, va estar concentrada i aïllada de tot el que passava al seu voltant, mirant contes de roba de la Bebeteca, en un primer instant, la volia aturar i dir-li que havia de mirar contes idonis a la seva edat, però, finalment vaig optar per no dir-li res i observar amb els dies si continua interessant-se per aquests o els seus gustos van canviant.

Uns dies després, vaig llegir aquestes paraules de Philippe Meirieu amb les quals em mostro totalment d'acord i em van ajudar a animar-me i a fer una lectura optimista del primer dia a la biblioteca amb els mitjans.

Hem d’admetre que allò que és «normal» en educació és que la cosa «no funcioni»: que l’altre es resisteixi, s’amagui o es rebel·li. Allò que és «normal» és que la persona que es construeix davant nostre no es deixi portar, o fins i tot, s’oposi, a vegades, senzillament, per recordar-nos que no és un objecte en construcció sinó un subjecte que es construeix.

Qüestionari inicial

La setmana de l'11 al 15 de Març vam realitzar les activitats del BLOC: sessions introductòries.

Per iniciar el projecte vam passar un qüestionari als tres grups d'infants per obtindre informació sobre aquests aspectes: interès per la lectura, hàbits lectors a casa i coneixements en relació al funcionament de la biblioteca del municipi. 

El qüestionari del grup dels petits consistia en respondre a tres preguntes i dibuixar que era per a ells/es una biblioteca, el dels mitjans i el dels grans eren vuit preguntes ( obertes i tancades, entre les quals hi havia preguntes dicòtiques ( la resposta és si o no), d'elecció múltiple en ventall ( diferents respostes possibles) i d'estimació ( les respostes són una gradació d'intensitat o de freqüència)). A partir dels següents gràfics podem explicar millor els resultats obtinguts. 

Interès per la lectura: Aquest gràfic ens mostra com a la immensa majoria dels infants els hi agrada llegir. Seguidament se'ls preguntava "per què?" les respostes més comunes han estat: "perquè s'aprèn coses noves", "perquè s'aprèn a llegir", "perquè és divertit", "perquè hi ha molts dibuixos".

Una resposta que m'ha sorprès molt ha estat " és molt interessant és com tenir una televisió al cap".
Dos dels nens que han contestat que no els agradava llegir han expressat que els resulta avorrit.
Els gràfics següents mostren els resultats de les preguntes que feien referència a la biblioteca: amb quina freqüència, amb qui i amb quina finalitat van a aquest espai.

Com podem observar, sis infants del grup dels mitjans hi van una vegada per setmana, mentre que cinc nens/es dels grans hi van dos o tres cops.
Els dos nens que han expressat que no van a la biblioteca coincideixen amb els que han dit que no els agrada llegir.


                                                                    L'altre resultat curiós és que la majoria d'ambdos grups van a la biblioteca en primer lloc per fer els deures de l'escola i en segon lloc per llegir algun conte o llibre ( és a dir per plaer i gust personal).

El grup dels grans van acompanyats/des a la biblioteca d'algun amic o amiga i una minoria hi van sols/es. Si ens hi fixem cap d'ells/es hi va amb algun familiar (mentre que els mitjans si). 

Els mitjans també hi van acompanyats d'algun amic o amiga, amb l'escola i amb última posició sols/es. 

Hàbit lector a casa: en el grup dels petits s'igualen les respostes afirmatives i negatives ( un resultat que pot ser un indicador de la vulnerabilitat del context familiar d'aquests). En el grup dels mitjans i grans la gran majoria han viscut aquesta experiència a les seves cases. 

Dos dels nens ( un del grup dels mitjans i l'altre dels grans) coincideixen amb els que no els agrada llegir i que no freqüenten la biblioteca.

Entre les preguntes obertes, m'agradaria comentar la següent: "Quin és el teu conte o llibre preferit? Per què?" Les tres respostes més comunes han estat els contes tradicionals (Hänsel i Gretel, la Caputxeta Vermella, la Rateta Presumida, la Blancaneus), les històries de Geronimo Stilton, i per últim els d'aventures ( com per exemple Harry Potter). Observem com els contes tradicionals (del segle passat) perduren en el temps, paral·lelament amb els més actuals. Davant d'aquests resultats, he hagut de buscar informació sobre G. Stilton, un fenomen editorial italià que tracta d'un ratolí que viu a la misteriosa Illa dels Ratolins i on actuen com a éssers humans.
Aquest qüestionari crec que ha estat útil per treure unes primeres conclusions i saber que a l'immensa majoria els agrada llegir ( i per tant mostren un interès per la lectura). Valoro molt positivament aquesta motivació que mostren en aquests inicis. 

També, volia comentar que en el moment de plasmar els resultats en aquests gràfics, m'he adonat que al qüestionari del grup dels petits no vaig tenir en compte les preguntes sobre la biblioteca, queden pendents de passar-les al grup.