En l'anterior entrada vaig fer un petit resum dels temes que es van tractar en la segona reunió de l'equip humà que forma el centre obert. Un dels aspectes a què es va fer esment, va ser a l'importància de treballar i reforçar l'àrea de llengua, el motiu principal és el gran nombre d'immigrants que formen els tres grups.
Això, m'ha portat a llegir diversos documents sobre immersió lingüística, un que he trobat interessant és
Llengua i immigració
de Moreno, Juan Carlos; Serrat, Elisabet; Serra, Josep Maria: Farrés,
Jordi. Generalitat de Catalunya. Departament de Benestrar i Família, 2001.
Algunes idees que he remarcat com a importants i a considerar són:
- Perquè els immigrants s’integrin, cal que la societat d’acollida tingui
algun coneixement de la cultura dels que hi arriben. I la cultura, entre d’altres
coses inclou la llengua. Potser el factor més important , perquè és el que permet la transmissió de coneixements, d’experiències
i de sentiments.
- Les llengües són mitjans d’identificació i
de caracterització de la personalitat i de la idiosincràsia d’una comunitat o
col·lectivitat que comparteix determinats pressupòsits, finalitats i unes determinades
pautes de comportament.
- Una llengua ens permet identificar-nos amb
una determinada comunitat cultural, ens possibilita la comunicació efectiva i ràpida
amb els nostres semblants i ens serveix per expressar els nostres
sentiments i emocions i per configurar la nostra personalitat social, la manera
com ens integrem en una comunitat sense renunciar als nostres trets particulars
i característics.
- Els nens/es aprenen llengües
més ràpidament que els adults, s’observa que els infants immigrants tradueixen
als seus pares que no han après la L2, o bé es constata que parlen
sense accent estranger.
- És important que les persones implicades en el sistema
educatiu comprenguin que l’aprenentatge d’una segona llengua per part dels nens/es
en edat escolar és un procés més llarg, dur i complex del que la majoria de
nosaltres pensem.
L’aprenentatge de les segones llengües:
- És important
remarcar que l’aprenentatge es dóna després de l’adquisició de la primera
llengua o llengua nativa.
- Allò que s’ha observat és que el tipus de
competència lingüística, l’èxit de l’adquisició, la influència de factors
afectius, la necessitat d’instrucció, etc. són diferents si comparem l’adquisició
d’una L1 amb la d’una L2.
- Selinker (1972), entre d’altres,
va postular que durant el procés d’aprenentatge de segones llengües, la persona
crea un sistema lingüístic propi que podria situar-se entre la llengua nativa i
la segona llengua. Aquest sistema s’ha anomenat interllengua. L’aprenent en un moment
particular de la seqüència d’aprenentatge, utilitza un sistema lingüístic que
no és ni el de la L1 ni el de la L2. Va apuntar que les estratègies
de l’aprenentatge de la L2 i les estratègies comunicatives són dos processos
centrals.
- Estratègies d’aprenentatge que utilitzen els
aprenents de segones llengües segons un estudi de O’Malley, Chamot,
Stewner-Manzanares, Kupper i Russo (1985).
- Estratègies metacognitives: anticipació,
planificació o l’atenció dirigida a la tasca d’aprenentatge, com també amb l’autoavaluació
i l’autocontrol de l’aprenent.
- Estratègies cognitives: estratègies
de memòria, de selecció, repetició, traducció, agrupament, prendre apunts,
recombinació, inferència, transferència i aclariments.
- Estratègies de mediació social o
estratègies socioafectives: disposició afectiva i motivacional dels aprenents
davant l’aprenentatge, la cooperació ( treballar amb altres companys en una
tasca lingüística)
- Estratègies comunicatives i compensatòries
segons Faerch i Kasper (1984), els aprenents tenen en general, dues estratègies
possibles per resoldre els problemes de comunicació: estratègies d’evitació, en
les quals eviten el problema, i estratègies a través de les quals troben una
solució alternativa, substitució d’un ítem per un altre, la generalització, l’exemplificació,
la invenció de paraules i la reestructuració.
La idea que n'extrec de tot el que ha anat llegint, és que l'aprenentatge d'una segona llengua és un procés llarg, que requereix de temps, respecte pel ritme individual de cada infant i varietat de recursos (activitats i estratègies metodològiques).
