Xocolatada

El divendres passat al Centre Obert es va celebrar la xocolatada, es tractava d’una trobada amb les famílies dels infants i oberta a la resta d’habitants del poble amb l’objectiu de recaptar diners per les colònies de finals de curs. D’aquesta manera, el preu a pagar, per part de les famílies serà simbòlic (5 euros).

Les “mestresses de casa” del poble van oferir-se a fer-nos la xocolata desfeta, desinteressadament.

S’havien programat dues activitats durant la tarda, la primera, una sessió de ball a càrrec d’una voluntària i la segona, l’actuació d’un grup de rock format per nois/es joves de la localitat, un dels quals era fill d’una altra voluntària.

Van assistir una cinquantena de persones, el que és d’observar, però, és que la majoria eren familiars dels infants o de l’equip del centre i un grup de 6 joves amb dues monitores de la fundació ASPROS de Lleida, un servei integral per a la discapacitat intel·lectual.

Al marge del col·lectiu del propi centre, l’assistència de persones alienes va ser molt poc representativa. Quina en pot ser la causa? Realment vivim en una societat tan tancada?

Vull creure que no i que només es tracta d’avançar en el reconeixement i visibilitat dels centres oberts.