Llibres i bones estones (II)

Reflexionant sobre els motius pels quals la xerrada  “Llibres i bones estones “ amb els pares i mares no va obtenir els resultats esperats, vaig concloure que el distanciament cultural en podia ser una causa ja que moltes famílies presenten unes característiques comunes:

-          Desconeixement o dificultat d’expressar-se amb la llengua del país.

-          Analfabetisme o itineraris educatius curts.

-       Dificultat de realitzar el seguiment escolar dels seus fills/es, ja que com no dominen la llengua, sovint els infants amaguen o emmascaren la realitat ( ex: no diuen els deures o exàmens que tenen).

-          Manca d’habilitats personals i competències tècniques per trobar una ocupació.

-          Dificultats econòmiques.

Davant d’aquest fet vaig adonar-me que calia donar resposta a moltes necessitats bàsiques, es tractaria d’equiparar, amb el màxim possible, el punt de partida de les famílies, tot satisfent les seves pors, preocupacions… pròpies principalment, del procés migratori entre d’altres.

Cristina Sallés (mestra i pedagoga) i Sandra Ger (psicóloga i psicoterapeuta) han publicat l’article: Competències parentals en la família contemporània: descripció, promoció i avaluació on proporcionen arguments a favor del treball per a la formació i promoció de les competències parentals com a mesura de suport per a l’exercici de la parentalitat positiva en famílies vulnerables o en risc d’exclusió social.

El concepte de parentalitat fa referència a les activitats desenvolupades pels pares i mares per tenir cura i educar els seus fills/es, alhora que promoure’n la seva socialització. La parentalitat no depèn de l’estructura o composició familiar, sinó que té a veure amb les actituds i la forma d’interaccionar en les relacions paterno/materno-filials.

Barudy (2005, 2010) distingeix entre dues formes de parentalitat: la biològica, que té a veure en la procreació, i la parentalitat social que té a veure amb l’existència de tenir capacitats per a tenir cura, protegir, educar i socialitzar els fills/es. Les competències parentals formen part  de la parentalitat social.

·    Cobrir les necessitats nutritives, d’afecte, de cures i d’estimulació: no només han de garantir la correcta alimentació dels infants sinó que també els han d’aportar experiències sensorials, emocionals i afectives que els permetin construir un vincle segur.

·        Assegurar i cobrir les necessitats educatives: el tipus d’educació que rebi un nen/a, procés que s’inicia com a mínim a partir del seu naixement, determina el tipus d’accés al seu món social i, per tant, les seves possibilitats de pertànyer a un o altre teixit social. Els models parentius han de contemplar 4 continguts bàsics: l’afecte, la comunicació, el recolzament en els seus processos de desenvolupament i les exigències de la maduresa i per últim, el control.

·    Cobrir les necessitats socialitzadores: contribuir a la formació positiva de l’autoconcepte i d’una autoestima positiva, per aquest motiu tindrà un impacte molt alt, allò que senten, pensen, fan i manifesten pels seus fills/es.

·       Assegurar les necessitats de protecció: han de protegir els seus fills/es dels contextos externs, familiars i socials que puguin ferir-los directament o alterar el seu procés de maduració, creixement i desenvolupament.

·     Promocionar la resiliència: desenvolupar un conjunt de capacitats per a fer front als desafiaments de l’existència, incloent experiències traumàtiques, mantenint un procés de desenvolupament de qualitat. Cal diferenciar aquesta resiliència primària d’aquella que emergeix d’infants i joves que no han tingut una parentalitat adequada però aconsegueixen sortir-se'n gràcies a l’afectivitat i al recolzament social d’altres adults del seu entorn.

Seguint amb el model de parentalitat social de Barudy, les competències parentals engloben dos components: d’una banda, les capacitats parentals fonamentals ( recursos emotius, cognitius, conductuals dels progenitors, capacitat de vincular-se amb els fills/es, empatia) i de l’altra, les habilitats parentals ( models de criança, participació en xarxes socials i ús dels recursos comunitaris).

La majoria de pares i mares que compten amb contextos socials adequats, podràn assumir la parentalitat social com una continuïtat de la biològica. Però això no serà possible per un grup de nens/es (com és el nostre cas) perquè malgrat que els seus pares/mares van tenir la capacitat d’engendrar-los no posseeixen les competències per exercir una pràctica parental suficientment adequada.

- Fonts de carències i d’estrès (violència conjugal, consum de tòxics, presència de malalties mentals…)

- Context familiar amb característiques desfavorables (situacions de pobresa, atur, exclusió social, immigració) poden provocar que pares/mares que compten amb la disposició i les competències adequades no trobin en el seu entorn les possibilitats per a desenvolupar-les.

És per aquest motiu, que opino que les xerrades – tallers haurien de donar resposta a les seves necessitats i pot ser caldria revisar l'enfoc i potenciar actuacions, com:

- Immersió lingüística i cultural a través del català com a recurs integrador.

- Formació pre-laboral.

- Trobades mensuals de les famílies (oferint alternatives d’oci familiar en un entorn educatiu, acostant i donant ús als recursos del poble i afavorint l’intercanvi amb la població local, amb l’ajuda i col·laboració de l’ajuntament).