A principis d'Abril vaig portar al Centre Obert una graella, on el voluntariat que es mostrés interessat podia apuntar-se, per explicar un conte a la biblioteca a un dels tres grups (petits, mitjans o grans). Després d'uns dies amb l'activitat ofertada, he vist que la graella continua estant buida i he optat per trencar el gel i començar-la.
Aquest dimecres vaig anar a explicar-los-hi al grup dels petits, el conte El meu gosset vol fer ballet d`Anna Kemp.
"El meu gos no és com els altres gossos. No fa el que fan tots els gossos. No aixeca la pota per fer pipí quan es troba un fanal, ni es grata quan té puces, ni beu l'aigua del vàter. No, al meu gos el que li agrada és escoltar música, contemplar la llum de la lluna i caminar de puntetes. I és que el meu gos es pensa que és un ballarí!"
Vaig anar a buscar el grup al centre i de camí a la biblioteca, la monitora responsable els deia:
Monitora: Sabeu qui ens explicarà un conte avui?
Monitora: La Gemma!
Llavors, una nena em va preguntar:
Nena: Què ens explicaràs el conte del mono Floc? Què ens explicaràs el conte del Monstre de Colors?
Em vaig quedar sorpresa que em digués aquests dos títols, i sobretot, el del mono Floc, un conte que vaig inventar per introduir el projecte de la lectura amb els més petits, ja fa gairebé tres mesos.
Li vaig respondre que els hi explicaria un de nou. La monitora va aprofitar per comentar-me que als nens/es els hi ha agradat molt els contes que hem treballat i sobretot el del monstre de colors, el qual el busquen entre les prestatgeries cada vegada que hi van.
Vam entrar, ens vam treure les sabates i ens vam sentar còmodament sobre les catifes. Els nens/es molt aviat van fer el silenci previ, i vaig poder explicar el conte amb fluidesa, sense interrupcions de cap tipus. Es van mostrar molt interessats amb les peripècies del Biff i a les preguntes que anava formulant al llarg del conte per saber si el seguien i el comprenien bé.
Al finalitzar, els vam deixar una estona perquè puguessin mirar contes lliurement, i vaig poder observar que a diferència dels mitjans, els hi agrada moltíssim mirar-los, fullejar-los, interaccionar amb els adults per tal de compartir aquesta experiència: preguntar pel vocabulari, explicar el que hi veuen...
Dos anècdotes del dia: Hi ha un nen de 5 anys, molt nerviós i intranquil que el mediquen per calmar-se ( no donaré la meva opinió sobre això, en aquests moments) que estava super concentrat amb els contes que mirava, una de les vegades, ens va dir a la monitora i a mi:
- Mireu, aquesta pintura, la té el meu tiet d'Aitona a casa? ( senyalant la Gioconda)
I un altre nen marroquí de 4 anys que està acostumat a parlar l'àrab a casa, ens assenyalava les pàgines d'un conte i la monitora li deia:
- Què és això? ( assenyalant els ous).
- Galetes.
- No, no són galetes, són ous.
- Què és això? ( assenyalant un conill)
- Un ocell
- No, no és un ocell, és un conill.
Amb aquesta situació vaig adonar-me que a aquest nen li manca molt vocabulari i per això utilitza les poques paraules que sap per anomenar-ho tot, a part d'això, pronúncia malament alguns fonemes perquè no els té prou exercitats. Falta molta estimulació.
Ara el que m'interessaria descobrir és en quin moment es perd el gust per la lectura o quins són els motius pels quals el grup dels petits tenen aquesta predisposició per gaudir dels contes i els mitjans no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada