Reflexions a dia 25 de Maig

Abans de començar les pràctiques no coneixeia el que era un centre obert, recordo que el primer dia estava molt nerviosa ja que des de que em vaig diplomar en Mestra d'Educació Infantil sempre he estat en l'àmbit de l'educació formal. Així doncs, les pràctiques m'han donat l'oportunitat de desenvolupar el rol d'investigació - acció de psicopedagoga en pràctiques en un context real d'intervenció en el lleure.

• Aquests set mesos han estat una experiència vital, d'aquelles que et canvien la teva manera de ser i de pensar, m’he adonat que els centres oberts possibiliten una important tasca preventiva per a compensar les deficiències sòcioeducatives d'alguns infants i és un recurs potencialment integrador. 
• Els nens/es amb els quals he compartit tantes vivències senten moltes emocions, de vegades contradictòries, demanen a crits atenció i amor, però a la vegada es posen un escut per tal que ningú els pugui fer mal, es senten enfadats/es amb el món, i alguns mostren un comportament dissocial, agressiu o retador. La meva resposta diària ha estat la d’escoltar-los amb molta atenció, proporcionant-los-hi amor, mostres d’afectes, idees i elements perquè ells/es puguin entendre el perquè de la seva conducta, ajudant-los a prendre consciència i a verbalitzar els seus sentiments, ajudant-los a millorar la manera en què s’expressen i interaccionen amb els seus companys/es i adults… per tal de compensar les interaccions socials de baixa qualitat que puguin rebre amb experiències d'influència positiva i models proactius. “No hi ha personalitats exitoses, per naturalesa, amb una maleta de virtuts per utilitzar en moments de crisi, sinó que les persones, van aprenent comportaments apropiats per afrontar-se a les situacions de conflicte” (Bisquerra, R (2008). Aquest, podria dir que ha estat el treball més significatiu i rellevant, el que precisament no està recollit al pla, el tracte diari amb els infants. 
• El treball amb les famílies ha estat complicat perquè no s'han mostrat interessats/des amb el projecte i amb les estratègies o tècniques per afavorir l'hàbit lector dels seus fills/es, tal i com vaig comentar en una entrada, crec que el motiu es perquè aquesta xerrada-taller no donava resposta a les seves necessitats i pot ser caldria revisar l'enfoc i potenciar actuacions, com: l'immersió lingüística i cultural a través del català com a recurs integrador, la formació pre-laboral, les trobades mensuals de les famílies (oferint alternatives d’oci familiar en un entorn educatiu, acostant i donant ús als recursos del poble i afavorint l’intercanvi amb la població local, amb l’ajuda i col·laboració de l’ajuntament).
• Des d’un bon principi, he pogut participar autònomament i m'he sentit com una persona més, dins de l'equip. He pogut veure com s'aposta per una cultura organitzada horitzontalment que fomenta la participació de totes les persones involucrades, amb la creença que els resultats depenen de l'aprofitament de tots els recursos. Es dóna molta importància a la veu de tot el voluntariat, ja que és amb l’ajuda desinteressada i el suport d’aquestes persones que els projectes de l’entitat tiren endavant.
• El projecte ha pretés fomentar l'hàbit lector i el gust per la lectura, tot repercutint en les competències comunicatives i lingüístiques dels infants, desenvolupant la imaginació, la creació, i fent ús d'una actitud permanent de joc ( així en són exemple: el joc dels enigmes, l'activitat dels monstres, la gimcana dels contes tradicionals...). Personalment, el que destacaria d'aquest, ha estat l'enfocament sistèmic, treballant amb les famílies i la comunitat ( biblioteca municipal) i en xarxa amb altres centres oberts de la província de Lleida, en aquest cas a través d'un projecte de lectura, però que pot obrir les portes a definir unes característiques comunes per tots els centres, crear un llenguatge i una cultura compartida a partir de l'intercanvi de coneixements i perspectives sobre la realitat sobre la qual s'incideix i s'actua...

Tal i com vaig comentar al fòrum de l'aula, he donat molt al centre però he rebut el triple.

Moltíssimes gràcies als infants i a l'equip: Patri, Sònia, Erika, Maria, Vicky, Sandra, Ramona, Mari, Javier, Albert, Meri, Anabel, Isabel, Paquita, Jaume, Manuela, Valentí i a les bibliotecàries Dolors i Maite. 

Avaluar el procés, els resultats i la continuïtat

Es realitzarà una valoració de la intervenció estructurada en els diferents àmbits en què s’ha desenvolupat ( grup d’infants, família). En aquesta fase es farà una valoració final dels resultats obtinguts d’acord amb els objectius inicialment fixats i també del procés seguit durant la intervenció psicoeducativa ( avaluació de resultats). També es farà una avaluació d’impacte per analitzar els efectes del programa sobre una població més àmplia i es plantejarà la continuïtat d’aquest en l’avaluació final del projecte.

Aquestes dues fases 6 i 7 es recolliran a la memòria final, ja que encara no s'ha acabat d'implementar el projecte.

Participar i col·laborar en el desenvolupament del pla

Tal i com es pot veure al blog, amb les entrades sota l'etiqueta "posant en pràctica el pla" les actuacions de la psicopedagoga en pràctiques en els diferents àmbits d’intervenció són: 

1. Dinamitzar el projecte, és a dir, guiar a les monitores responsables i voluntariat durant la consecució d’aquest ( de forma presencial i de forma virtual a partir de correus electrònics setmanalment).
2. En alguns casos, he desenvolupat el paper d’educadora ja que les activitats les he realitzat directament amb els infants.
3. Assessorar i orientar a les famílies amb l’objectiu d’implicar-les activament en el projecte i proporciona’ls-hi estratègies/recursos per contribuir a fer dels seus fills/es uns bons lectors.
4. Coordinar amb la biblioteca municipal les diferents activitats del projecte que es duen a terme en aquest espai.
5. Reunir-me mensualment amb l’equip del Centre Obert ( psicòloga, monitores responsables i voluntariat) per fer el seguiment del projecte.

Totes les reflexions, en relació al treball que he desenvolupat en el centre obert com a psicopedagoga en pràctiques, les recolliré a la memòria.

Centre Obert inventa (II)

Contínuem avançant amb l'últim bloc del projecte "Som expositors/es a la biblioteca del nostre poble", per aquesta setmana estava programat veure tres dels capítols del programa Inventari  però vam tenir problemes tècnics, no teniem accés a Internet. Quan ens pensàvem que ja no la podríem dur a terme, una monitora responsable va tenir la idea d'anar al Punt Òmnia, un programa preventiu, amb el qual s'afavoreix l'accés de la població a la societat de la informació i la comunicació, per no provocar en els col·lectius més vulnerables una nova forma de fractura social ( l'anomenada bretxa digital). D'aquesta manera, ampliem l'obertura del centre obert al seu entorn, en aquest cas al punt Òmnia que està ubicat al centre cultural Lo Casino.

A banda d'aquest fet, aquesta setmana el grup dels mitjans i els grans han començat a gaudir del Joc dels Enigmes, les primeres impressions de l'equip és que l'activitat els resulta molt interessant.

El primer enigma ha estat respondre Què són els invents?, podien cercar la informació en llibres de la biblioteca. 

Tots/es han donat una resposta ajustada a què són els invents, malgrat això, només han aconseguit un punt les parelles del grup dels grans, perquè els mitjans no han posat els seus noms al cos del missatge i per tant no les hem pogut donar com a vàlides.

Tanmateix, el que em sorprèn i em duu a una nova reflexió és que tres de les quatre parelles del grup dels mitjans han donat la mateixa resposta "un invent és un dispositiu o tècnica nova". Aquesta resposta és del tot correcta però creieu que ha estat interioritzada pels infants? creieu que l'han cercat en un llibre, han contrastat informació amb el company/a, han reflexionat sobre el significat d'aquesta paraula, han construit coneixement...? 

Les resposta és no, l'enigma el van respondre cercant la informació en internet, a través de la famosa Viquipèdia, el primer resultat que dóna el cercador google. 

Amb això, no estic diguent que estic en contra d'utilitzar Internet, tot al contrari, el que em sorpèn és la resposta dels nens/es, la passivitat que mostren, i el poc interés per conventir-se en subjectes actius en la construcció del seu propi coneixement. Hem de potenciar l'inquietud investigadora dels infants, en definitiva, el pensament científic.

Arran d'aquesta reflexió els hi he preparat una nova entrada al blog, no és un enigma, sinó una notícia de l'invent de l'any 2012 seleccionat per la revista Times, les ulleres de google. Amb aquesta entrada, el que pretenc és que els nens/es donin la seva opinió sobre com funcionen i si realment creuen que calen unes ulleres com aquestes. Així, observaré si s'animen a participar-hi ( tot hi sabent que no forma part del joc dels enigmes) i quin tipus de respostes donen, ja que per potenciar aquest tipus de pensament també han de tenir experiències per a fer-ho.

Xocolatada

El divendres passat al Centre Obert es va celebrar la xocolatada, es tractava d’una trobada amb les famílies dels infants i oberta a la resta d’habitants del poble amb l’objectiu de recaptar diners per les colònies de finals de curs. D’aquesta manera, el preu a pagar, per part de les famílies serà simbòlic (5 euros).

Les “mestresses de casa” del poble van oferir-se a fer-nos la xocolata desfeta, desinteressadament.

S’havien programat dues activitats durant la tarda, la primera, una sessió de ball a càrrec d’una voluntària i la segona, l’actuació d’un grup de rock format per nois/es joves de la localitat, un dels quals era fill d’una altra voluntària.

Van assistir una cinquantena de persones, el que és d’observar, però, és que la majoria eren familiars dels infants o de l’equip del centre i un grup de 6 joves amb dues monitores de la fundació ASPROS de Lleida, un servei integral per a la discapacitat intel·lectual.

Al marge del col·lectiu del propi centre, l’assistència de persones alienes va ser molt poc representativa. Quina en pot ser la causa? Realment vivim en una societat tan tancada?

Vull creure que no i que només es tracta d’avançar en el reconeixement i visibilitat dels centres oberts. 

Centre Obert inventa... (I)

En aquesta entrada m'agradaria explicar-vos l'últim bloc del projecte "Som expositors/es a la biblioteca del nostre poble" i que vam iniciar la setmana passada. 

Al pla s'havien previst unes 4 o 6 sessions en total, però a l'hora de desenvolupar-la s'han convertit en 6-8 sessions pel grup dels petits i en 8-10 sessions pel grup dels mitjans i grans. Està previst acabar l'activitat el 12 de Juny, dia en què es fara l'inauguració de l'exposició a la biblioteca. 

Els objectius generals de l'activitat són: 

- Afavorir el gust per la lectura com a font de plaer i enriquiment personal. 

- Fomentar determinades habilitats socials (capacitat d'atenció, d'escolta activa, de respecte, i empatia vers els altres).

- Escoltar i comprendre textos de gèneres literaris diversos.

- Millorar la competència comunicativa i lingüística. 

- Crear de forma col·lectiva una exposició. 

- Afavorir la lectura com a font d'aprenentatge, de cerca, d'anàlisi i tractament de la informació.

El tema de l'exposició es va escollir a partir dels consens entre tot l'equip del centre ( monitores responsables i voluntariat). Primerament es va parlar de continuar l'activitat dels monstres, ja que havia agradat moltíssim als infants i seria interessant complementar-la amb altres contes o fent manualitats al respecte, però després de parlar-ho es va optar pels invents. Aquest tema ens dóna la possibilitat de treballar la creativitat, el joc, la intuïció, el coneixement, l'anàlisi, la capacitat de superar la frustració ja que molts dels grans inventors/es de la humanitat van haver de provar i de començar de nou moltes vegades perquè a la primera no ho van aconseguir. La invenció acaba sent un plaer, una autèntica realització personal i el foment d'uns valors imprescindibles en la nostra societat. 

A partir d'aquí va començar la recerca de documents gràfics i escrits: llibres d'imaginació, llibres de no-ficció, programes de tv... per planificar una sèrie d'activitats per a cada grup. Des del primer moment que els hi vaig explicar a les bibliotecàries ho van trobar una proposta molt interessant i em van dir que hi participarien i hi col·laborarien. Pocs dies després m'havien fet una selecció de tots els llibres i contes relacionats amb el projecte. Amb tot aquest material nou, vaig decidir readaptar la majoria d'activitats. 

Us les explicaré breument: 

- Amb el grup dels petits hem decidit focalitzar el tema amb l'invent de l'automòbil, es treballarà mitjançant un conte, el visionat del Capítol 5: la bicicleta de plaques solars, l'automòbil i la màquina del temps del programa Inventari de Xip/tv i altres activitats entre les quals hi ha "què passaria si..." (tècnica de Rodari) i crear un nou model de cotxe. 

- Amb el grup dels mitjans i grans s'ha optat per realitzar unes activitats comunes: la primera es va realitzar la setmana passada, els infants van sortir pel poble a la recerca d'invents. Sabeu quants invents van trobar? Més de 40! Entre els quals hi havia: passos de vianants, bicicletes, cotxes, cabines telefòniques, caixers automàtics, tobogans, bancs, senyals, sabates, paraigües, clavegueres, vidrieres, porters...
Totes les fotografies van realitzar-les els mateixos nens/es i s'ho van passar molt bé.
Amb els invents fotografiats, cada parella, va escollir-ne un i va cercar a la biblioteca, majoritàriament a Internet: qui ho va inventar? quin any? i quina utilitat té o necessitat satisfà?
Entre les activitats planificades, cal esmentar com a més significativa el Joc dels Enigmes. Durant una o dues setmanes, al blog del Centre Obert (creat expressament per l'activitat) es penjaran 5 enigmes que els infants hauran d'intentar resoldre, donant les seves respostes al blog, posant el seu nom i cognoms. No serà un joc eliminatori, però hi haurà punts ( els que hauran donat una resposta correcta tindran 1 punt i els que no, 0 punts). M'agradaria donar-vos l'enllaç del blog, però no ho faig per preservar l'anonimat dels infants. Els enigmes seran escrits i penjats pel "nostre amic Edison".
L'última activitat consistirà en crear un invent per parelles o petits grups que s'exposaran a la biblioteca, conjuntament amb altres tasques realitzades.
Com participa la biblioteca en aquest bloc? Ens ha ajudat a cercar els llibres i/o contes d'on extreure la informació, ens habilitarà un espai per exposar els nostres invents i també per animar als usuaris habituals a què mirin l'exposició i que votin amb un punt a l'invent que els agradi més.
L'invent guanyador s'enviarà al MIBA ( Museu d'idees i invents de Barcelona) on cada mes seleccionen 3 guanyadors que reben gratis una patent pel seu invent, un equip professional en construeix un prototip i per últim el presenten arreu del món. Qui ens diu que no pugui ser un dels creats pels nostres joves inventors/es?

Contacontes amb el grup dels petits

A principis d'Abril vaig portar al Centre Obert una graella, on el voluntariat que es mostrés interessat podia apuntar-se, per explicar un conte a la biblioteca a un dels tres grups (petits, mitjans o grans). Després d'uns dies amb l'activitat ofertada, he vist que la graella continua estant buida i he optat per trencar el gel i començar-la.

Aquest dimecres vaig anar a explicar-los-hi al grup dels petits, el conte El meu gosset vol fer ballet d`Anna Kemp.

"El meu gos no és com els altres gossos. No fa el que fan tots els gossos. No aixeca la pota per fer pipí quan es troba un fanal, ni es grata quan té puces, ni beu l'aigua del vàter. No, al meu gos el que li agrada és escoltar música, contemplar la llum de la lluna i caminar de puntetes. I és que el meu gos es pensa que és un ballarí!"

Vaig anar a buscar el grup al centre i de camí a la biblioteca, la monitora responsable els deia: 

Monitora: Sabeu qui ens explicarà un conte avui?

Monitora: La Gemma!

Llavors, una nena em va preguntar: 

Nena: Què ens explicaràs el conte del mono Floc? Què ens explicaràs el conte del Monstre de Colors?

Em vaig quedar sorpresa que em digués aquests dos títols, i sobretot, el del mono Floc, un conte que vaig inventar per introduir el projecte de la lectura amb els més petits, ja fa gairebé tres mesos. 

Li vaig respondre que els hi explicaria un de nou. La monitora va aprofitar per comentar-me que als nens/es els hi ha agradat molt els contes que hem treballat i sobretot el del monstre de colors, el qual el busquen entre les prestatgeries cada vegada que hi van. 

Vam entrar, ens vam treure les sabates i ens vam sentar còmodament sobre les catifes. Els nens/es molt aviat van fer el silenci previ, i vaig poder explicar el conte amb fluidesa, sense interrupcions de cap tipus. Es van mostrar molt interessats amb les peripècies del Biff i a les preguntes que anava formulant al llarg del conte per saber si el seguien i el comprenien bé.

Al finalitzar, els vam deixar una estona perquè puguessin mirar contes lliurement, i vaig poder observar que a diferència dels mitjans, els hi agrada moltíssim mirar-los, fullejar-los, interaccionar amb els adults per tal de compartir aquesta experiència: preguntar pel vocabulari, explicar el que hi veuen...

Dos anècdotes del dia: Hi ha un nen de 5 anys, molt nerviós i intranquil que el mediquen per calmar-se ( no donaré la meva opinió sobre això, en aquests moments) que estava super concentrat amb els contes que mirava, una de les vegades, ens va dir a la monitora i a mi:

- Mireu, aquesta pintura, la té el meu tiet d'Aitona a casa? ( senyalant la Gioconda)

I un altre nen marroquí de 4 anys que està acostumat a parlar l'àrab a casa, ens assenyalava les pàgines d'un conte i la monitora li deia: 

- Què és això? ( assenyalant els ous).

- Galetes.

- No, no són galetes, són ous. 

- Què és això? ( assenyalant un conill)

- Un ocell

- No, no és un ocell, és un conill. 

Amb aquesta situació vaig adonar-me que a aquest nen li manca molt vocabulari i per això utilitza les poques paraules que sap per anomenar-ho tot, a part d'això, pronúncia malament alguns fonemes perquè no els té prou exercitats. Falta molta estimulació. 

Ara el que m'interessaria descobrir és en quin moment es perd el gust per la lectura o quins són els motius pels quals el grup dels petits tenen aquesta predisposició per gaudir dels contes i els mitjans no. 

Llibres i bones estones (II)

Reflexionant sobre els motius pels quals la xerrada  “Llibres i bones estones “ amb els pares i mares no va obtenir els resultats esperats, vaig concloure que el distanciament cultural en podia ser una causa ja que moltes famílies presenten unes característiques comunes:

-          Desconeixement o dificultat d’expressar-se amb la llengua del país.

-          Analfabetisme o itineraris educatius curts.

-       Dificultat de realitzar el seguiment escolar dels seus fills/es, ja que com no dominen la llengua, sovint els infants amaguen o emmascaren la realitat ( ex: no diuen els deures o exàmens que tenen).

-          Manca d’habilitats personals i competències tècniques per trobar una ocupació.

-          Dificultats econòmiques.

Davant d’aquest fet vaig adonar-me que calia donar resposta a moltes necessitats bàsiques, es tractaria d’equiparar, amb el màxim possible, el punt de partida de les famílies, tot satisfent les seves pors, preocupacions… pròpies principalment, del procés migratori entre d’altres.

Cristina Sallés (mestra i pedagoga) i Sandra Ger (psicóloga i psicoterapeuta) han publicat l’article: Competències parentals en la família contemporània: descripció, promoció i avaluació on proporcionen arguments a favor del treball per a la formació i promoció de les competències parentals com a mesura de suport per a l’exercici de la parentalitat positiva en famílies vulnerables o en risc d’exclusió social.

El concepte de parentalitat fa referència a les activitats desenvolupades pels pares i mares per tenir cura i educar els seus fills/es, alhora que promoure’n la seva socialització. La parentalitat no depèn de l’estructura o composició familiar, sinó que té a veure amb les actituds i la forma d’interaccionar en les relacions paterno/materno-filials.

Barudy (2005, 2010) distingeix entre dues formes de parentalitat: la biològica, que té a veure en la procreació, i la parentalitat social que té a veure amb l’existència de tenir capacitats per a tenir cura, protegir, educar i socialitzar els fills/es. Les competències parentals formen part  de la parentalitat social.

·    Cobrir les necessitats nutritives, d’afecte, de cures i d’estimulació: no només han de garantir la correcta alimentació dels infants sinó que també els han d’aportar experiències sensorials, emocionals i afectives que els permetin construir un vincle segur.

·        Assegurar i cobrir les necessitats educatives: el tipus d’educació que rebi un nen/a, procés que s’inicia com a mínim a partir del seu naixement, determina el tipus d’accés al seu món social i, per tant, les seves possibilitats de pertànyer a un o altre teixit social. Els models parentius han de contemplar 4 continguts bàsics: l’afecte, la comunicació, el recolzament en els seus processos de desenvolupament i les exigències de la maduresa i per últim, el control.

·    Cobrir les necessitats socialitzadores: contribuir a la formació positiva de l’autoconcepte i d’una autoestima positiva, per aquest motiu tindrà un impacte molt alt, allò que senten, pensen, fan i manifesten pels seus fills/es.

·       Assegurar les necessitats de protecció: han de protegir els seus fills/es dels contextos externs, familiars i socials que puguin ferir-los directament o alterar el seu procés de maduració, creixement i desenvolupament.

·     Promocionar la resiliència: desenvolupar un conjunt de capacitats per a fer front als desafiaments de l’existència, incloent experiències traumàtiques, mantenint un procés de desenvolupament de qualitat. Cal diferenciar aquesta resiliència primària d’aquella que emergeix d’infants i joves que no han tingut una parentalitat adequada però aconsegueixen sortir-se'n gràcies a l’afectivitat i al recolzament social d’altres adults del seu entorn.

Seguint amb el model de parentalitat social de Barudy, les competències parentals engloben dos components: d’una banda, les capacitats parentals fonamentals ( recursos emotius, cognitius, conductuals dels progenitors, capacitat de vincular-se amb els fills/es, empatia) i de l’altra, les habilitats parentals ( models de criança, participació en xarxes socials i ús dels recursos comunitaris).

La majoria de pares i mares que compten amb contextos socials adequats, podràn assumir la parentalitat social com una continuïtat de la biològica. Però això no serà possible per un grup de nens/es (com és el nostre cas) perquè malgrat que els seus pares/mares van tenir la capacitat d’engendrar-los no posseeixen les competències per exercir una pràctica parental suficientment adequada.

- Fonts de carències i d’estrès (violència conjugal, consum de tòxics, presència de malalties mentals…)

- Context familiar amb característiques desfavorables (situacions de pobresa, atur, exclusió social, immigració) poden provocar que pares/mares que compten amb la disposició i les competències adequades no trobin en el seu entorn les possibilitats per a desenvolupar-les.

És per aquest motiu, que opino que les xerrades – tallers haurien de donar resposta a les seves necessitats i pot ser caldria revisar l'enfoc i potenciar actuacions, com:

- Immersió lingüística i cultural a través del català com a recurs integrador.

- Formació pre-laboral.

- Trobades mensuals de les famílies (oferint alternatives d’oci familiar en un entorn educatiu, acostant i donant ús als recursos del poble i afavorint l’intercanvi amb la població local, amb l’ajuda i col·laboració de l’ajuntament).

CMS: Donem joc als nens/es

Us deixo dos vídeos que duren poc més de dos minuts sobre els Centres de Mediació Social gestionats per Creu Roja Joventut a Catalunya i que s'han publicat durant el mes d'Abril al canal d'aquesta ONG a youtube. El segon, està contextualitzat al centre on realitzo les pràctiques.

La màgia de la lectura ens atrapa

M'agradaria compartir amb tots/es vosaltres, l'alegria que he sentit aquesta setmana al veure la transformació progressiva que han sofert la majoria de membres de l'equip. Han passat de realitzar les activitats del projecte com si d'un manual es tractés, a SENTIR, VIURE i CREURE en els beneficis que tenen els contes i els llibres pels infants. 

El dijous passat quan vaig entrar al centre, vaig rebre una sorpresa molt gran, al hall havien montat el "racó de la lectura" amb els llibres que Creu Roja Joventut ha cedit al centre i que vaig catalogar en funció de l'edat ( vaig considerar oportú utilitzar els mateixos colors i gomets que a la biblioteca municipal).
Les parets també estan decorades amb un llibre gegant on hi posa el títol del projecte "Hi havia una vegada un centre obert on... (el nom de tots els infants) llegin contes".
En el taulell de suro han penjat el calendari del projecte, les graelles de les activitats, notícies de prensa ( com és el cas de "Protegint la infància" publicada al diari Segre el 28-04-2013), aconteixements, formació pel voluntariat...
M'agradaria explicar-vos dos anècdotes, un d'aquests dies se'm va aproximar una nena i em va dir "Quan ens toca anar a la biblioteca al grup dels mitjans?" (mirant i reseguint amb el dit el calendari penjat al suro) jo li vaig respondre "la setmana que ve", la nena va fer una expressió de decepció. Al veure-li la cara, li vaig fer un somriure mentre vaig pensar com a poc a poc la lectura anava formant part de la vida d'aquests nens/es.
El racó té una altra funció i és la de "pensar" és a dir un espai que serveix per aïllar del grup a un nen o nena durant un temps determinat, per poder reflexionar sobre les conductes inadequades, reconèixer els límits establerts i regular les pròpies emocions. Durant aquest temps, se'ls hi donarà la possibilitat de mirar o llegir contes per calmar-se i després poder parlar amb ells/es sobre el que ha passat, el que han pensat i el que pretenen canviar.
Doncs, aquest divendres, vaig utilitzar aquest racó amb un nen de 5 anys que es mostrava bastant alterat, no respectava les ordres del voluntariat, llençava objectes... quan li vaig dir que anés un ratet sol al racó em va mirar amb cara d'incredulitat. Després d'uns minuts, em vaig aproximar a ell i li vaig preguntar si estava més calmat i si podiem parlar, ell em va fer que si amb el cap i a partir d'aquí vam tractar el conflicte.
Són dos exemples amb els quals vaig poder constatar com la màgia de la lectura ens està atrapant a tots/es.

Juguem amb els contes tradicionals

Contes de Grimm, Andersen i Perrault de l'editorial Baula és un volum únic, on hi trobem contes anomenats "clàssics". Qui és que no coneix la Caputxeta Vermella, la Blancaneus, la Sireneta, el Patufet, la Ventafocs, el Gat amb Botes...?

Aquesta segona activitat del BLOC "Escoltem, llegim, juguem" consisteix, principalment, en fomentar l'hàbit lector a través de dos jocs, una gimcana i el twister. 

GIMCANA

Es tracta de realitzar una gimcana al pati, amb diferents proves: de joc en equip i més esportives, proves de coordinació i psicomotricitat i proves de coneixement ( relacionades amb els contes tradicionals). Tots els grups començaran al mateix moment, cada un d’aquests portarà una targeta on la monitora o voluntaris/es que li han supervisat la prova, els hi posaran un gomet de validació per a poder continuar jugant. No hi ha premi per arribar a la meta, sinó la satisfacció d’haver realitzat totes les proves amb la major rapidesa possible.

Les gimcanes contenen 10 proves: 5 són de joc en equip, més esportives i les 5 restants, tenen com a contingut, els contes tradicionals. Per una banda, les cinc proves esportives són: 

1. BÀSQUET: Encistellar 5 vegades en un mínim de temps possible i des d’un lloc determinat. 2. TRANSPORT URGENT: Transportar a un membre del grup durant un recorregut ( per exemple amb el "carretó"). 3. PILOTA BELLUGUINA: Portar una cullera a la boca amb una bola de ping- pong . Si cau es torna a començar. 4. PALLETES: Bufar a través d'una palleta i moure una bola de paper al llarg d'un recorregut. 5. GLOBUS: Per parelles han de portar un globus subjectat amb alguna part del cos ( esquena, cap, dits...) sense que es peti o caigui. Aquestes proves són les mateixes per les tres gimcanes dels tres grups, només varia el grau de dificultat. Per altra banda, les cinc proves que giren al voltant dels contes tradicionals són:  Grup dels Petits:  1. QUI ÉS EL/ LA PROTAGONISTA: consisteix en endevinar el protagonista del conte tradicional, per exemple "sóc un cas, si dic mentida, em creix el nas" ( Pinotxo). Quan el grup doni una resposta, ha d'estirar l'etiqueta, i subjectat amb un cordill, sortirà l'imatge de dins del sac.  2. DIBUIXA: Col·locarem un mural blanc al terra i drets dibuixarem amb una botella de salses, la caseta de xocolata del conte de Hänsel i Gretel.  3. PETEM BOMBOLLES: La consigna és "Fes tantes bombolles com porquets hi ha al conte" o "fes tantes bombolles com nans hi ha al conte de la Blancaneus"..., la resta les han de petar. 4. PREGUNTA - RESPOSTA: el grup ha de respondre a tres preguntes, una de les quals és "que li faltava al soldadet de plom? (a: cap, b: braç, c: cama)". 5. INVENTA UN FINAL: buscar un final diferent i que faci riure al conte de la Caputxeta Vermella. Grup dels Mitjans i Grans:  QUIN CONTE DÓNA AQUEST MISSATGE?: consisteix en endevinar el conte que dona determinats missatges o valors, com per exemple: "el sacrifici és recompensat" ( La formiga i la cigala). El funcionament és idèntic a la primera prova del grup dels petits. DIBUIXA: col·locarem un mural blanc al terra i drets dibuixarem amb una botella de salses, un personatge d'algun conte tradicional. La resta l'hauran d'endevinar.  T'IMAGINES QUE LI PASSARÀ A LA CAPUTXETA MODERNA? : sense obrir el conte i només amb la portada d'aquest La niña de rojo de Aaron Frisch ( Kalandraka, 2013) hauran d'escriure el que s'imaginen que passarà. Al finalitzar la gimcana o un altre dia és llegiran totes les hipòtesis, després es farà una lectura en veu alta i finalment es debatrà quin grup ha formulat la hipòtesi que s'aproxima més a la història.  A CANTAR!: cada grup té un minut per inventar-se una cançó amb tres personatges: Gat amb botes, LLop, Pinotxo.  MÍMICA: representar amb el cos i amb gestos, un personatge i la resta l'hauran d'endevinar. TWISTER En tres cercles de cada color del joc hi ha la imatge d’un protagonista d’algun conte tradicional ( per exemple: el Gat amb botes, la Sireneta, la Caputxeta Vermella, el Patufet...). Si en el moment de girar la ruleta, l’agulla s’atura a la senyal ( T ) el que llegeix l’ordre haurà de llegir l’endevinalla d’un dels protagonistes i el participant haurà de posar l’extremitat al personatge correcte. Aquestes dues activitats, les hem de realitzar aquesta setmana. Com que encara no les hem posat en pràctica, no puc valorar-les. Malgrat això, volia compartir amb tots/es vosaltres el disseny d'aquestes.

Va de monstres

M'agradaria compartir amb tots/es vosaltres la primera activitat del bloc "Escoltem, llegim, juguem". Quan vaig penjar el pla d'actuació, vaig comentar en quatre línies en què consistia aquest bloc, a mode de recordatori, es tractava de combinar les sessions a la biblioteca municipal amb aquestes, on el joc és el fil conductor de l'activitat lectora.

Amb els objectius següents: 

- Afavorir el gust per la lectura com a font de plaer i enriquiment personal.

- Fomentar determinades habilitats socials ( capacitat d'atenció, d'escolta activa, de respecte i empatia vers els altres).

- Desenvolupar la imaginació i la creativitat fent ús del llenguatge ( verbal, plàstic, corporal...)

- Escoltar i comprendre textos de gèneres literaris diversos. 

- Millorar la competència comunicativa i lingüística. 

- Identificar en els contes emocions i sentiments propis. 

• Grup dels petits: 

Títol: El monstre de colors

Autora: Anna Llenas.

Editorial: Flamboyant

Breu resum: El monstre de colors no sap què li passa. S'ha fet un garbuix d'emocions i ara li toca desfer l'embolic. Sabrà posar en ordre l'alegria, la tristesa, la ràbia, la por i la calma?

L'activitat consistia en explicar el conte als nens/es i seguidament pintar els monstres de cartró amb les mans ( la monitora responsable va considerar que era millor pintar-los amb ceres). 

Amb aquest conte s'ha creat un recurs per tal que el grup dels petits puguin utilitzar-lo per treballar la consciència emocional. També tenen sis pots com els del conte per tal que cada vegada que identifiquin l'emoció que senten, posin un paper del color de l'emoció a dins del pot. Per exemple "Em sento enfadat, el Roger no em deixa la joguina." El nen col·locarà un paper de color vermell ( color amb el qual s'expressa l'enuig al conte) dins del pot corresponent. 

La monitora responsable del grup va valorar l'activitat molt positivament, em va comentar que no havia posat en pràctica l'ús dels pots, però no dubta, en fer-ho més endavant, als infants els havia agradat molt el conte, vaig poder presenciar un diàleg espontani entre un nen de 5 anys i la monitora: 

Nen: "Avui estic enfadat com el monstre del conte"

Monitora: " I de quin color és el monstre que es sent enfadat?"

Nen: ( automàticament) "Roig".

Monitora: "I el que es sent content?"

Nen: "Groc".

Monitora: " I el que es sent trist?"

Nen: "Blau".

Després la monitora va tractar el conflicte amb el nen a soles, però amb aquesta petita conversa em volia mostrar com l'infant havia interioritzat el conte. 

• Grup dels mitjans:

Títol: Allà on viuen els monstres

Autor: Maurice Sendak

Editorial: Kalandraka

Breu resum: En Max és un nen entremaliat, quan la seva mare el castiga, en Max se'n va a la seva habitació i imagina un viatge fantàstic al país dels monstres on ell es convertirà en el rei. Un conte amb el qual s'observa com el protagonista a través de la seva imaginació pot autocontrolar-se i regular certes emocions com: l'enuig i la ràbia. 

L'activitat va consistir en explicar el conte ( en rotllana van llegir una pàgina cadascú)  i després per parelles van pensar alguna estratègia que ells/es utilitzen per regular l'enuig o la ràbia per apuntar-les en una cartolina, sota el títol "Coses que faig per relaxar-me"

Vaig tenir l'oportunitat de dur a terme l'activitat amb el grup, la majoria dels infants van escoltar amb molta atenció el conte, es veien motivats, respectaven el torn de lectura dels altres, i tots aixecaven la mà per respondre a les preguntes que anava llençant abans, durant i després de la lectura. 

No obstant això, si que va haver un nen que acostuma a mostrar mal comportament ( insulta als companys/es, qüestiona tot el que li diuen els adults, té conductes retadores, amenaçadores, es salta les normes...) que es va negar a participar en l'activitat i jo no vaig trobar la manera de motivar-lo i que s'interessés per la tasca. Aquest nen, des del primer pràcticum que s'ha convertit en el meu repte personal,cada dia que surto del centre penso "no llançaré la tovallola, trobaré la manera".

Finalment vam fer una corona, serà un recurs que podrem utilitzar en el dia a dia del centre obert. Cada cop que aparegui un conflicte, i hi hagi algun nen/a que ha implementat una estratègia/recurs se li atorgarà la corona de rei.  

• Grup dels grans:

Títol: Manual de monstruos domésticos.

Autor: Stanislav Marijanovic

Editorial: Lumen 

Breu resum: és un llibre divertidíssim que presenta aquells monstres que de tant en tant ataquen - i no només als nens/es - i si ens hi fixem, segur que trobarem alguns que ens resulten molt, però que molts familiars.

Aquest conte el vam presentar a partir del joc del memory, les fitxes són fotocòpies dels monstres amb tamany petit, duplicades i plastificades. Cada jugador/a havia d'aixecar dues fitxes i veure si eren parella, si eren iguals, se les quedava i buscava al llibre la pàgina on apareixia el monstre guanyat i llegia a la resta de companys/es el text que hi sortia. Si no eren iguals, les tornava a deixar al mateix lloc i el següent jugador tenia la seva oportunitat. Al final, havien d'inventar altres monstres: cada infant havia de dibuixar un monstre que l'ha atacat alguna vegada, escriure com es podia vèncer i fer-ne un mural.  La monitora que va dur a terme l'activitat amb el grup em va comentar que els hi havia agradat molt el conte, els nens/es van demostrar tenir molta imaginació, creant monstres com: "el monstre de l'alè i de les aixelles", "el monstre de les tonteries" "el monstre todo es mio", "el monstre lloro", "el monstre dels polls".... També em va dir que hi va haver un parell d'infants que van mostrar dificultats en la comprensió lectora, però que a través de l'ajuda de les monitores, voluntariat i companys/es van aconseguir gaudir del conte com la resta.