Aquestes primeres visites a la biblioteca m'han servit per adonar-me que els infants no tenen l'`habit d'anar a aquest espai i en conseqüència, de llegir.
Costa de creure que Catalunya no disposés d'un pla de lectura institucional fins l'any 2011. El Govern de la Generalitat ha impulsat el Pla Nacional de Lectura (2011-2015) amb l’objectiu de vertebrar els esforços dels diferents sectors i àmbits de la societat catalana orientant-los cap a l’augment dels hàbits lectors dels ciutadans per tal d’incrementar l’accés al coneixement i el capital cultural i humà del país. El Pla pretén millorar els índexs de lectura dels catalans i apropar-los a la mitjana europea. Amb els objectius següents:
- Millorar la competència lectora de tot l’alumnat per afavorir l’èxit educatiu incorporant-la com a eix vertebrador de l’aprenentatge en el projecte educatiu de centre.
- Promoure l’autonomia dels infants i joves per a l’accés a la informació i al coneixement, potenciant l’ús de la lectura com a eina per a l’aprenentatge en totes les àrees i matèries del currículum.
- Fomentar l’hàbit lector i el plaer per la lectura.
Así consigue Finlandia ser el número 1 en Educación en Europa, en aquest article el psicòleg Javier Melgarejo va dur a terme un estudi per conèixer les raons de l'èxit del sistema educatiu finlandès i va constatar el següent:
El éxito finlandés se debe a que encajan tres estructuras: la familia, la escuela y los recursos socioculturales (bibliotecas, ludotecas, cines...)», explica Melgarejo. Los tres engranajes están ligados y funcionan de forma coordinada. «Los padres tienen la convicción de que son los primeros responsables de la educación de sus hijos, por delante de la escuela» y complementan el esfuerzo que se hace en el colegio. «En Finlandia el 80% de las familias van a la biblioteca el fin de semana», añade el psicólogo escolar catalán, para quien este estímulo de la lectura en casa resulta fundamental.
Com més llibres a casa, més bones notes a l'escola, en aquest article se'ns comenta que com més llibres hi ha a casa, més bons resultats al PISA. "Les dades són claríssimes. 481 punts van treure de mitjana els alumnes espanyols en les proves de comprensió lectora. Un qüestionari permet conèixer l'entorn socioeconòmic de l'alumne. La nota mitjana dels que deien tenir a casa més de 500 llibres es dispara fins als 526 punts (la Xina, el primer país del rànquing, va obtenir 556 punts de mitjana). En canvi, si els pares tenien entre 0 i 10 llibres, la nota cau fins als 400 punts. "Els nens copien models. Si a casa hi ha llibres, més fàcilment hi tindran accés, i més fàcilment s'hi aficionaran", diu Dolors Bundó, responsable de la biblioteca de l'escola Cossetània, a Vilanova i la Geltrú. "De fet, no és tan important tenir llibres a casa. Si els pares tenen l'hàbit d'anar a una biblioteca pública, els nens també agafaran aquest costum -puntualitza-. Cada nen hauria de tenir un model lector. Si no el té a la família, l'hauríem de donar a les escoles. Una bona biblioteca afavoreix la igualtat".
Com més llibres a casa, més bones notes a l'escola, en aquest article se'ns comenta que com més llibres hi ha a casa, més bons resultats al PISA. "Les dades són claríssimes. 481 punts van treure de mitjana els alumnes espanyols en les proves de comprensió lectora. Un qüestionari permet conèixer l'entorn socioeconòmic de l'alumne. La nota mitjana dels que deien tenir a casa més de 500 llibres es dispara fins als 526 punts (la Xina, el primer país del rànquing, va obtenir 556 punts de mitjana). En canvi, si els pares tenien entre 0 i 10 llibres, la nota cau fins als 400 punts. "Els nens copien models. Si a casa hi ha llibres, més fàcilment hi tindran accés, i més fàcilment s'hi aficionaran", diu Dolors Bundó, responsable de la biblioteca de l'escola Cossetània, a Vilanova i la Geltrú. "De fet, no és tan important tenir llibres a casa. Si els pares tenen l'hàbit d'anar a una biblioteca pública, els nens també agafaran aquest costum -puntualitza-. Cada nen hauria de tenir un model lector. Si no el té a la família, l'hauríem de donar a les escoles. Una bona biblioteca afavoreix la igualtat".
Per tant, la biblioteca és facilitadora de l`hàbit lector i el gust per llegir. En aquests articles, hem vist que els resultats PISA assenyalen que els alumnes de les escoles amb biblioteques escolars actives obtenen millors resultats i com el Pla Nacional de Lectura ( 2011-2015) va cap a aquesta mateixa direcció, incrementant la lectura a les biblioteques.
Gemma, estic totalment d'acord amb el que comentes. Jo treballe com a professora de secundària i he de reconèixer que quan arriben a aquest nivell sempre considerem que els nens saben utilitzar la biblioteca. Enguany vaig anar amb un grup d'alumnes a la biblioteca municipal i no m'ho podia creure quan vaig veure que eren incapaços de trobar el llibre que els havia demanat la bibliotecària.
ResponEliminaDes del meu punt de vista un aspectes essencial és el foment de l'ús de la biblioteca escolar, que aquí a València és encara una assignatura pendent.
Hola, Gemma! Què tal?
ResponEliminaM'agrada molt el disseny del teu blog. Afegir que la cita que encapçala el teu blog és preciós. És veritat que si no fos pels llibres no podríem volar. Si no hi són, sí que cal que algú ens expliqui històries.
Ana Herrero
Hola companys!
ResponEliminaAnna no només a València és una assignatura pendent això de les biblioteques escolars, a Barcelona també ho és, ho si més no al barri del carmel si.
És una llàstima que els alumnes no tinguin aquest hàbit lector que tant fascinant ens resulta a alguns/es.
Així doncs com a professionals del sector, continuarem la nostra lluita!!
Ànims!