dimecres, 3 d’abril del 2013

Descripció del context de la intervenció

La primera fase, en tot procés d’intervenció psicopedagògica és la descripció del context de la intervenció (contemplada en la Pac 1 del Pràcticum I) on s’analitza la modalitat i les característiques del centre, l’organització i el funcionament (mitjançant els documents: Reglament de Règim Intern del Centre Obert d’Alcarràs, Projecte Educatiu dels Centres Oberts de Creu Roja en la província de Lleida), l'alumnat (tipologia), agrupaments, horaris, normes, estratègies per resoldre conflictes...
També, en vaig fer una breu explicació en les entrades d’aquest mateix blog ( Característiques del Centre Obert d’Alcarràs, 12 de Novembre de 2012 i Destinataris, 18 de Novembre de 2012).

dijous, 28 de març del 2013

Tornada al centre

El dia 28 de Febrer em vaig incorporar de nou al Centre Obert, tenia moltes ganes de tornar-hi per veure quins canvis s'havien produït d'ençà que no hi havia anat, com s'havien reestructurat els grups dels infants, quines noves tècniques utilitzaven per millorar la convivència i reduir certs comportaments,  quant voluntariat hi havia...
Personalment, el Centre Obert s'ha convertit en un repte, podríem dir que està fora de la meva zona de confort, l'estat mental que tots/es tenim que ens fa sentir segurs i còmodes amb els nostres hàbits, rutines, coneixements... Per què dic que està fora de la meva zona de confort? Perquè s'ha convertit en una experiència contínua d'aprenentatge. 
Una experiència on s'ha de dur a terme un treball reflexiu, combinant la dimensió crítica i l'investigadora per tal d'estructurar unes actuacions en consonància amb el context ( Pac 1 - Pla de treball).
Metodològicament utilitzo el model investigació - acció, he planificat una actuació, aplicaré les accions previstes en el disseny inicial, observaré els efectes que es produiran i els analitzaré per treure'n conclusions.

dijous, 20 de desembre del 2012

Festa de Nadal

Tot i que la pac 2 i en conseqüència el blog han arribat a la fi, m'agradaria fer un petit esment a la "Festa de tots/es del Centre Obert" que s'ha celebrat aquesta tarda. 
M'he sentit molt sorpresa al veure que la participació per part de les famílies ha estat més alta del que ens esperàvem, han assistit les mares i pares de 16 infants, i això és un èxit rotund. 
En quatre línies us explicaré com s'ha desenvolupat la tarda. Primer, hem fet una rotllana al pati del centre, on amb ajuda d'una pilota ens hem presentat cada un/a de nosaltres, diguent el nostre nom i el nostre rol dins del centre obert, i en el cas de les famílies diguent de qui eren pares o mares. 
Després cada família ha posat un desig per al 2013 dins d'un globus, l'han llençat enlaire i l'objectiu era agafar-ne un d'un altre color, petar-lo, llegir el missatge, i guardar-lo per tal que a la família que l'ha escrit se li compleixi el desig. Uns quants voluntaris/es hem fet de "pares/mares adoptius" d'aquells nens/es que els seus no han pogut venir. A continuació, hem entrat a la sala i em berenat tots junts amb pastissos, galetes, patates... que han portat les propies famílies i tots/es nosaltres. 
Després hem fet l'estrena de les obres de teatre que hem estat preparant les darreres setmanes sobre els drets dels infants; el grup dels més petits han representat el dret de l'identitat i el de l'igualtat, els mitjans el dret a una vivenda, el dret a l'educació, i el del joc i descans i per últim el grup dels grans han representat el dret a ser escoltats.
Com a cloenda de la festa, hem cagat el tronc de Nadal, i tots els infants han obtingut com a regal un estoig per posar l'entrepà i un paquet de colors, retoladors, o "plastidecors".
Estic molt orgullosa del clima de festa i d'unió que s'ha creat aquesta tarda. 
Ara si, dono per finalitzat el blog i ho faig amb el desig de dos germans.



dilluns, 17 de desembre del 2012

Conclusions finals

Aquesta és l'última entrada que realitzaré al blog, amb les conclusions finals que he extret de tots aquests dies al Centre Obert d'Alcarràs. 

1. Les pràctiques m'han donat l'oportunitat d'observar un context real d'intervenció en el lleure i les funcions i tasques que pot desenvolupar un psicopedagog/a en aquest. Personalment, no ha estat fàcil concretar aquestes funcions, ja que la meva tutora coordina diferents projectes, com el projecte Integral, els programes de formació i voluntariat, el Centre Obert...i per tant he hagut de fer un treball de descoberta per tal de valorar si aquest perfil professional queda justificat dins d'aquest tipus de projecte.

2. Durant aquestes 75 hores he observat i participat autònomament en el Centre Obert i m'he sentit com una persona més, dins de l'equip. Des d'un bon principi, vaig veure com s'apostava per una cultura organitzativa que fomentava la participació de totes les persones involucrades, amb la creença que els resultats depenen de l'aprofitament de tots els recursos - humans i físics -. D'aquesta manera el treball resulta més agradable, disminueix la tensió, ja que es comparteixen tasques i responsabilitats, propicia l'esperit col·lectiu, millora el compromís dels individus amb el projecte i amb l'entitat, és a dir, permet la participació i l'aportació d'idees o suggeriments individuals per assolir objectius comuns. 

3.  M'he adonat que no són suficients els coneixements acadèmics, sinó que a més, hem d’estar en possessió d’unes qualitats humanes que ens permetin de forma exitosa, cooperar i relacionar-nos amb molts i diversos grups humans; empatia, tolerància, respecte... 

4.  He aprés de cada un dels nens i nenes que formen part del projecte i m'he relacionat amb ells/es des de l'afecte i l'escolta activa. Malgrat estar exposats en circumstàncies ( internes o externes) de risc o vulnerabilitat, hem de ser capaços d'interpretar aquests factors ja que són indicadors de necessitats i hem de poder compensar les interaccions socials de baixa qualitat que puguin rebre amb experiències vitals de qualitat. 

Ara, cal acabar de perfilar el pla d'intervenció pel Pràcticum II, pel qual em mostro molt il·lusionada i amb ganes d'engegar-lo, ja que serà la prova de foc per valorar les meves competències com a psicopedagoga. Les possibles propostes que vam acordar amb la tutora pel pla d'intervenció van ser:
1. Intervenir en un grup concret de nens/es ( 7 a 10 anys):
1.1  Planificar i dissenyar una programació en relació a un dels objectius del projecte educatiu del centre, l’àrea d’animació a la lectura.
1.2  Planificar i dissenyar una programació en l’àmbit emocional. ( que no està contemplat al projecte educatiu del centre obert).
2. Intervenir en un cas individual ( habilitats socials, benestar emocional, solució de conflictes).

Per últim, agrair el recolzament i suport obtingut per part de tot l'equip del Centre Obert d'Alcarràs ( en especial a la Patri, la Sònia, la Cristina i l'Erika). 

dimecres, 12 de desembre del 2012

Etiquetes, enganxines i imants

Al centre obert hi ha un nen de 5 anys que des de l'escola aviat serà derivat al CSMIJ perquè li facin un diagnòstic adient ja que mostra molta hiperactivitat. 
Només de sentir la paraula hiperactivitat, em venen esgarrifances. El primer que em ve a la ment és l' etiqueta del TDAH, i és que sembla que aquest acrònim estigui de moda.
Si un nen/a és mostra nerviós o es molt mogut, facilment trobem alguna persona ( familiar, veïns...) que diu, sense cap mala intenció, " aquest nen deu tenir TDAH", i a partir d'aquí ja no hi ha marxa enrere, damunt del nen apareix una bafarada com la dels còmics, on hi posa "té TDAH". 
I amb tot això, no significa que estigui en contra de que el nen es derivi al CSMIJ, ans al contrari,  penso que és el millor que es pot fer pel nen, d'aquesta manera estudiaran el cas, i faran les actuacions de prevenció o intervenció oportunes. 

Una altra reflexió que faig, és que fins a quin punt el diagnòstic és 100% fiable? ja que hi ha molts trastorns susceptibles de confondre's, com: 
- Trastorn d'ansietat: almenys un 25% dels nens, especialment els de trastorn de dèficit d'atenció amb hiperactivitat, pateixen trastorns d'ansietat, que poden ser de separació, ansietat excessiva o fòbies (Miranda, A. 1998).
- Trastorn de l'estat d'ànim, depressió: al voltant del 30% dels nens tenen sentiments depressius, la qual cosa situa als quadres depressius en una alta associació amb el TDAH. 
- Trastorn de conducta: el trastorn oposicionista desafiador i el trastorn dissocial s'associen al TDAH fins i tot en un 40% dels casos (Joselevich, E. 2000).
- Trastorns d'aprenentatge.

Un altre aspecte amb el qual em mostro bastant en desacord és amb l'abús que es fa amb el tractament farmacològic ( els estimulants i el metilfenidat), tal i com ho indiquen algunes investigacions fetes al respecte. Com per exemple: Continued Use of Stimulants for ADHD Likely Does Not Increase Risk for Hypertension, but May Affect Heart Rate. 
També, un programa que em va impressionar molt al respecte, televisat pel programa 60 minuts de TV3 va ser Els nens medicats dels Estats Units no l'he pogut trobar tot sencer, però només amb l'avançament d'un minut, ens fa que pensar.

dimarts, 11 de desembre del 2012

Temps i recursos per aprendre una segona llengua

En l'anterior entrada vaig fer un petit resum dels temes que es van tractar en la segona reunió de l'equip humà que forma el centre obert. Un dels aspectes a què es va fer esment, va ser a l'importància de treballar i reforçar l'àrea de llengua, el motiu principal és el gran nombre d'immigrants que formen els tres grups. 
Això, m'ha portat a llegir diversos documents sobre immersió lingüística, un que he trobat interessant és Llengua i immigració de Moreno, Juan Carlos; Serrat, Elisabet; Serra, Josep Maria: Farrés, Jordi. Generalitat de Catalunya. Departament de Benestrar i Família, 2001.
Algunes idees que he remarcat com a importants i a considerar són:  
- Perquè els immigrants s’integrin, cal que la societat d’acollida tingui algun coneixement de la cultura dels que hi arriben. I la cultura, entre d’altres coses inclou la llengua. Potser el factor més important , perquè és el que permet la transmissió de coneixements, d’experiències i de sentiments.
- Les llengües són mitjans d’identificació i de caracterització de la personalitat i de la idiosincràsia d’una comunitat o col·lectivitat que comparteix determinats pressupòsits, finalitats i unes determinades pautes de comportament.
- Una llengua ens permet identificar-nos amb una determinada comunitat cultural, ens possibilita la comunicació efectiva i ràpida amb els nostres semblants i ens serveix per expressar els nostres sentiments i emocions i per configurar la nostra personalitat social, la manera com ens integrem en una comunitat sense renunciar als nostres trets particulars i característics. 
- Els nens/es aprenen llengües més ràpidament que els adults, s’observa que els infants immigrants tradueixen als seus pares que no han après la L2, o bé es constata que parlen sense accent estranger.
- És important que les persones implicades en el sistema educatiu comprenguin que l’aprenentatge d’una segona llengua per part dels nens/es en edat escolar és un procés més llarg, dur i complex del que la majoria de nosaltres pensem. 

L’aprenentatge de les segones llengües: 
 - És important remarcar que l’aprenentatge es dóna després de l’adquisició de la primera llengua o llengua nativa.
- Allò que s’ha observat és que el tipus de competència lingüística, l’èxit de l’adquisició, la influència de factors afectius, la necessitat d’instrucció, etc. són diferents si comparem l’adquisició d’una L1 amb la d’una L2.   
- Selinker (1972), entre d’altres, va postular que durant el procés d’aprenentatge de segones llengües, la persona crea un sistema lingüístic propi que podria situar-se entre la llengua nativa i la segona llengua. Aquest sistema s’ha anomenat interllengua. L’aprenent en un moment particular de la seqüència d’aprenentatge, utilitza un sistema lingüístic que no és ni el de la L1 ni el de la L2. Va apuntar que les estratègies de l’aprenentatge de la L2 i les estratègies comunicatives són dos processos centrals.
  • Estratègies d’aprenentatge que utilitzen els aprenents de segones llengües segons un estudi de O’Malley, Chamot, Stewner-Manzanares, Kupper i Russo (1985).
-  Estratègies metacognitives: anticipació, planificació o l’atenció dirigida a la tasca d’aprenentatge, com també amb l’autoavaluació i l’autocontrol de l’aprenent.
-  Estratègies cognitives: estratègies de memòria, de selecció, repetició, traducció, agrupament, prendre apunts, recombinació, inferència, transferència i aclariments.
-  Estratègies de mediació social o estratègies socioafectives: disposició afectiva i motivacional dels aprenents davant l’aprenentatge, la cooperació ( treballar amb altres companys en una tasca lingüística)
  • Estratègies comunicatives i compensatòries segons Faerch i Kasper (1984), els aprenents tenen en general, dues estratègies possibles per resoldre els problemes de comunicació: estratègies d’evitació, en les quals eviten el problema, i estratègies a través de les quals troben una solució alternativa, substitució d’un ítem per un altre, la generalització, l’exemplificació, la invenció de paraules i la reestructuració.   
La idea que n'extrec de tot el que ha anat llegint, és que l'aprenentatge d'una segona llengua és un procés llarg, que requereix de temps, respecte pel ritme individual de cada infant i varietat de recursos  (activitats i estratègies metodològiques).

dimecres, 5 de desembre del 2012

Segona reunió de l'equip de monitors/es i voluntaris/es

M'agradaria comentar en aquesta publicació, els aspectes més rellevants que es van tractar en la segona reunió de l'equip de monitors/es i voluntaris/es del centre obert, realitzada el dia 28 de Novembre (val a dir que per motius laborals, no hi vaig poder assistir fins als últims 10 o 15 minuts). 
Es va fer esment a: 
1. Presentació del voluntariat nou: Els recursos personals del centre obert són variables, això significa que mensualment es poden incorporar voluntaris/es que impliquen reestructurar horaris.
2. Valoració i propostes pels infants per grups d'edats: tal i com vam comentar en una altra entrada, les dues monitores que van incorporar-se a l'equip (a meitats de novembre) han emprat aquests dies per observar i conèixer individualment els nens/es dels seus respectius grups (3-6) i (13-16) i poder fer conjuntament amb la tercera monitora (7-12) i voluntariat una posta en comú d'aspectes a tenir en compte i a treballar en relació a cada infant,  a grans trets es parla de;
- Valorar i intervenir en els problemes conductuals observats.
- Reforçar determinades àrees curriculars, en concret: l'àrea de llengües (llengua catalana: en relació a la dimensió comunicativa: llegir i comprendre, i escriure) i l'àrea de matemàtiques. 
- Treballar els hàbits d'higiene.
- Treballar la coeducació i el respecte vers un/a mateix/a i la resta.
3. Normes, límits i respecte (estratègies):  es va tractar la importància del respecte entre els iguals, vers l'equip de monitors/es - voluntariat i en relació a les normes i límits i es van proposar dues estratègies claus: "aixecar la mà" quan es té aixecada no es pot parlar, quan es respecti el silenci, a poc a poc es baixaran les mans per poder començar a parlar des del silenci i el respecte per qui parli i "Qui m’escolti que es toqui el nas... qui m’escolti que es toqui l’orella...".
4. Diari de camp: cada grup té un diari de camp que s'ha d'actualitzar diàriament, emplenant tota la informació referida a: data, voluntariat, activitats realitzades ( que s'ha fet, qui ha vingut...), com anat?, incidències i has trobat a faltar algun material? D'aquesta manera, es pretén que la informació estigui a l'abast de tot l'equip i sigui una eina útil per l'avaluació de procés i final. 
5. Formació: es va valorar com a molt positiu que Creu Roja Joventut informi sobre cursos al voluntariat. 
6. Reunió de pares i mares:  El dia 11 de desembre es realitzarà la segona xerrada, titulada Estalvi domèstic i sostenibilitat.