dimarts, 11 de desembre del 2012

Temps i recursos per aprendre una segona llengua

En l'anterior entrada vaig fer un petit resum dels temes que es van tractar en la segona reunió de l'equip humà que forma el centre obert. Un dels aspectes a què es va fer esment, va ser a l'importància de treballar i reforçar l'àrea de llengua, el motiu principal és el gran nombre d'immigrants que formen els tres grups. 
Això, m'ha portat a llegir diversos documents sobre immersió lingüística, un que he trobat interessant és Llengua i immigració de Moreno, Juan Carlos; Serrat, Elisabet; Serra, Josep Maria: Farrés, Jordi. Generalitat de Catalunya. Departament de Benestrar i Família, 2001.
Algunes idees que he remarcat com a importants i a considerar són:  
- Perquè els immigrants s’integrin, cal que la societat d’acollida tingui algun coneixement de la cultura dels que hi arriben. I la cultura, entre d’altres coses inclou la llengua. Potser el factor més important , perquè és el que permet la transmissió de coneixements, d’experiències i de sentiments.
- Les llengües són mitjans d’identificació i de caracterització de la personalitat i de la idiosincràsia d’una comunitat o col·lectivitat que comparteix determinats pressupòsits, finalitats i unes determinades pautes de comportament.
- Una llengua ens permet identificar-nos amb una determinada comunitat cultural, ens possibilita la comunicació efectiva i ràpida amb els nostres semblants i ens serveix per expressar els nostres sentiments i emocions i per configurar la nostra personalitat social, la manera com ens integrem en una comunitat sense renunciar als nostres trets particulars i característics. 
- Els nens/es aprenen llengües més ràpidament que els adults, s’observa que els infants immigrants tradueixen als seus pares que no han après la L2, o bé es constata que parlen sense accent estranger.
- És important que les persones implicades en el sistema educatiu comprenguin que l’aprenentatge d’una segona llengua per part dels nens/es en edat escolar és un procés més llarg, dur i complex del que la majoria de nosaltres pensem. 

L’aprenentatge de les segones llengües: 
 - És important remarcar que l’aprenentatge es dóna després de l’adquisició de la primera llengua o llengua nativa.
- Allò que s’ha observat és que el tipus de competència lingüística, l’èxit de l’adquisició, la influència de factors afectius, la necessitat d’instrucció, etc. són diferents si comparem l’adquisició d’una L1 amb la d’una L2.   
- Selinker (1972), entre d’altres, va postular que durant el procés d’aprenentatge de segones llengües, la persona crea un sistema lingüístic propi que podria situar-se entre la llengua nativa i la segona llengua. Aquest sistema s’ha anomenat interllengua. L’aprenent en un moment particular de la seqüència d’aprenentatge, utilitza un sistema lingüístic que no és ni el de la L1 ni el de la L2. Va apuntar que les estratègies de l’aprenentatge de la L2 i les estratègies comunicatives són dos processos centrals.
  • Estratègies d’aprenentatge que utilitzen els aprenents de segones llengües segons un estudi de O’Malley, Chamot, Stewner-Manzanares, Kupper i Russo (1985).
-  Estratègies metacognitives: anticipació, planificació o l’atenció dirigida a la tasca d’aprenentatge, com també amb l’autoavaluació i l’autocontrol de l’aprenent.
-  Estratègies cognitives: estratègies de memòria, de selecció, repetició, traducció, agrupament, prendre apunts, recombinació, inferència, transferència i aclariments.
-  Estratègies de mediació social o estratègies socioafectives: disposició afectiva i motivacional dels aprenents davant l’aprenentatge, la cooperació ( treballar amb altres companys en una tasca lingüística)
  • Estratègies comunicatives i compensatòries segons Faerch i Kasper (1984), els aprenents tenen en general, dues estratègies possibles per resoldre els problemes de comunicació: estratègies d’evitació, en les quals eviten el problema, i estratègies a través de les quals troben una solució alternativa, substitució d’un ítem per un altre, la generalització, l’exemplificació, la invenció de paraules i la reestructuració.   
La idea que n'extrec de tot el que ha anat llegint, és que l'aprenentatge d'una segona llengua és un procés llarg, que requereix de temps, respecte pel ritme individual de cada infant i varietat de recursos  (activitats i estratègies metodològiques).

dimecres, 5 de desembre del 2012

Segona reunió de l'equip de monitors/es i voluntaris/es

M'agradaria comentar en aquesta publicació, els aspectes més rellevants que es van tractar en la segona reunió de l'equip de monitors/es i voluntaris/es del centre obert, realitzada el dia 28 de Novembre (val a dir que per motius laborals, no hi vaig poder assistir fins als últims 10 o 15 minuts). 
Es va fer esment a: 
1. Presentació del voluntariat nou: Els recursos personals del centre obert són variables, això significa que mensualment es poden incorporar voluntaris/es que impliquen reestructurar horaris.
2. Valoració i propostes pels infants per grups d'edats: tal i com vam comentar en una altra entrada, les dues monitores que van incorporar-se a l'equip (a meitats de novembre) han emprat aquests dies per observar i conèixer individualment els nens/es dels seus respectius grups (3-6) i (13-16) i poder fer conjuntament amb la tercera monitora (7-12) i voluntariat una posta en comú d'aspectes a tenir en compte i a treballar en relació a cada infant,  a grans trets es parla de;
- Valorar i intervenir en els problemes conductuals observats.
- Reforçar determinades àrees curriculars, en concret: l'àrea de llengües (llengua catalana: en relació a la dimensió comunicativa: llegir i comprendre, i escriure) i l'àrea de matemàtiques. 
- Treballar els hàbits d'higiene.
- Treballar la coeducació i el respecte vers un/a mateix/a i la resta.
3. Normes, límits i respecte (estratègies):  es va tractar la importància del respecte entre els iguals, vers l'equip de monitors/es - voluntariat i en relació a les normes i límits i es van proposar dues estratègies claus: "aixecar la mà" quan es té aixecada no es pot parlar, quan es respecti el silenci, a poc a poc es baixaran les mans per poder començar a parlar des del silenci i el respecte per qui parli i "Qui m’escolti que es toqui el nas... qui m’escolti que es toqui l’orella...".
4. Diari de camp: cada grup té un diari de camp que s'ha d'actualitzar diàriament, emplenant tota la informació referida a: data, voluntariat, activitats realitzades ( que s'ha fet, qui ha vingut...), com anat?, incidències i has trobat a faltar algun material? D'aquesta manera, es pretén que la informació estigui a l'abast de tot l'equip i sigui una eina útil per l'avaluació de procés i final. 
5. Formació: es va valorar com a molt positiu que Creu Roja Joventut informi sobre cursos al voluntariat. 
6. Reunió de pares i mares:  El dia 11 de desembre es realitzarà la segona xerrada, titulada Estalvi domèstic i sostenibilitat.

dilluns, 26 de novembre del 2012

Influència positiva

A la reunió de pares i mares de la setmana passada (dia 20 de Novembre de 2012), la psicopedagoga va ensenyar-los-hi una publicitat titulada "Children see, children do", que podríem traduir com: tot allò que observen els infants, després ho fan.  
I és que indiferentment de les tipologies familiars que hi ha al centre, famílies tradicionals, famílies monoparentals, famílies reconstituïdes (es calcula que al voltant d'un 25% de nens i nenes viuran i seran criats en una o més famílies reconstituïdes abans de ser persones adultes), l'important són els models que els transmetem.  Els pares i mares són el model més influenciant per als infants. Sense que sigui un fet conscient, els hi ensenyem , una manera de fer, valors, actituds, etc.  Allò que fan i diuen els pares i mares és el model d’on partiran els aprenentatges que ells/es faran.  
El missatge d'aquesta publicitat és directe i clar, hem de produïr una influència positiva als nostres fills/es, no només per part dels pares i mares, sinó per part de la societat en general ( mestres, germans/es, mitjans de comunicació,...).
Aquí us el deixo: 


dissabte, 24 de novembre del 2012

Funcions d'un psicopedagog/a

En la primera PAC, ja vam comentar les funcions que desenvolupava la nostra tutora referent de pràctiques, però la consultora em va suggerir que explorés més a fons les seves funcions dins del Centre Obert. Així, ho he estat fent al llarg d'aquests dies i me n'he adonat que la seva activitat fonamentalment gira entorn a l'àrea de formació ja que ocupa el lloc de Coordinadora social i voluntariat de la Creu Roja a Lleida, i la seva tasca implica sobretot coordinar els programes de formació i voluntariat ( cursos de directors/es i monitors/es de lleure, de menjador, de vetllador/a escolar, d'atenció sanitària immediata...), seleccionar personal (a partir del perfil professional, experiència...)que duran a terme les activitats formatives, organitzar la temporalització, els espais... coordinar el Projecte Integral (formació per a persones amb risc social) i per últim coordinar el Projecte del Centre Obert, tot i que la responsabilitat, he vist que recau sobre la directora de Creu Roja Joventut, àrea on ja he comentat en una altra entrada, s'associa el projecte. En una reunió prèvia a la d'aquesta setmana, la psicòloga em va dir que tenia una oportunitat molt bona per descobrir a partir de la meva participació en el projecte de les funcions i tasques que podria desenvolupar un psicopedagog/a, i valorar si aquest perfil professional pot estar justificat dins d'aquests tipus de projectes. Doncs bé, en la reunió que he tingut amb ella aquesta setmana, la meva resposta va ser totalment afirmativa i li vaig comentar que algunes de les funcions que podria realitzar un professional de la psicopedagogia al context del Centre Obert podrien ser: 
  • Coordinar i participar en l'elaboració de l'anàlisi de les necessitats. En el cas del Centre Obert d'Alcarràs, el Projecte Educatiu és compartit entre els sis Centres Oberts de la província de Lleida propis de Creu Roja Joventut. Seria apropiat contextualitzar aquest Projecte Educatiu a les característiques de l'entorn, a les necessitats de les famílies i a les necessitats dels infants que hi participen. 
  • Coordinar i assessorar en el disseny del projecte. He pogut observar com l'equip de professionals i voluntariat ha estat fluctuant al llarg del mes d'Octubre i principis de Novembre per problemes de contractació de personal. La setmana passada van començar les dues persones que faltaven, l'equip finalment està format per 1 educadora social, 2 treballadores socials i el voluntariat. Una altra funció que podria desenvolupar el psicopedagog/a en aquests moments, és la d'assessorar l'equip en la priorització d'objectius, prendre consciència de les seves pròpies possibilitats i limitacions i les del projecte, acordar la línia metodològia, consensuar unes normes i uns límits, estratègies a seguir per resoldre conflictes amb els infants...
  • Orientar en l'elecció d'estratègies i activitats segons els objectius i els destinataris. Adequar les activitats a l'edat, als interessos, a les necessitats dels infants...
  • Supervisar el desenvolupament de la intervenció i diagnosticar necessitats no tractades o cobertes. 
  • Facilitar la mediació i la coordinació entre responsables del projecte, responsables de l'associació, comunitat.
  • Orientar a les famílies. El psicopedog/a podria assessorar a l'equip de professionals del centre en relació als temes a tractar en les reunions mensuals amb les famílies o realitzar-les ell/a mateix, tractant temes diversos ( com per exemple: delimitar conjuntament els objectius de les reunions mensuals, hàbits d'higiene, salut i descans, com proporcionar als seus fills/es models proactius, la importància d'ajudar-los en les tasques escolars...).
  • Assessorar al voluntariat. Un altre àmbit on el psicopedagog/a podria intervindre, seria en l'assessorament del voluntariat, per exemple en informació sobre el desenvolupament i característiques generals dels nens/es dels 3 als 16 anys, en la importància d'educar en habilitats socials...
A partir de l'observació i reflexió d'algunes de les funcions que podria realitzar un psicopedagog/a en els centres oberts, i en concret on faig les pràctiques, començo a tenir una idea més clara de cap a on enfocar el meu pla d'intervenció. He acordat amb la meva tutora de pràctiques que a la pròxima reunió, concretarem la proposta. 

dimarts, 20 de novembre del 2012

Primera reunió amb les famílies

Avui he tingut l'oportunitat d'assistir a la primera reunió amb famílies que s'ha dut a terme de les 10:00 a les 12:00h. 
La reunió portava per títol: Com ajudar els nostres fills/es en els estudis i a tenir èxit i evitar el fracàs a la vida. D'entrada ja té una finalitat molt ambiciosa, però anem per parts.
Dins de la Creu Roja hi ha el departament o àmbit Intervenció social on un dels seus projectes és l'Integral, que té com a objectiu crear espais educatius grupals amb les famílies, com eina complementària a la intervenció individualitzada que reben els infants que participen en els projectes de Creu Roja Joventut o Creu Roja, com és el cas del nostre Centre Obert. 
Mitjançant la coordinació d'ambdós projectes ha estat possible que una psicopedagoga externa al Centre Obert hagi pogut realitzar aquesta xerrada/reunió. De l'equip humà que forma el Centre, han estat presents una treballadora social i dues voluntàries.  El tema de la reunió ha estat l'importància de marcar uns límits i els possibles efectes adversos si hi ha una manca d'aquests.
Observacions: 
- Malgrat que en el paper que es va repartir a les famílies hi posava que l'assistència era obligatòria i que se'ls recompensaria amb una motxilla amb material escolar, els pares/mares assistents han estat molt pocs, dels 35 infants incrits al centre només n'han assistit 6 ( i només una ha trucat per disculpar-se). 
-  Les famílies no han valorat positivament la xerrada o el tema, s'han mostrat desinteressats i poc receptius. Mostres evidents d'això, han estat que alguns dels pares/mares xerraven mentre la psicopedagoga intervenia, d'altres es sentien "jutjats" o "avergonyits" per estar allí " que quede claro que estoy aquí porqué con la crisis no tengo dinero y me lo ha dicho la assistenta social, no porqué no sepa educar a mis hijas" o comentaris en veu baixa com "que perdida de tiempo".  
Reflexions:  
- Hi hagut una "barrera" en el sentit que no s'ha creat el feedback, tot i que s'ha de valorar que és la primera reunió amb les famílies i que no és una tasca fàcil. 
- Hagués estat adequat fer un treball previ amb les famílies, explicant-los-hi l'objectiu de les reunions, que no és cap altre que opinar, dialogar, compartir experiències, situacions... que ens ajudin a reflexionar entre tots/es com educar els fills/es, i que en cap cas es preten jutjar, ni fer sentir incòmode a ningú. 
- També es podria tenir en compte per pròximes reunions, l'organització de l'espai, sentar-nos en rotllana enlloc de la psicopedagoga de peu i les famílies assegudes, ja que d'aquesta manera afavorirem la creació d'una proximitat.

diumenge, 18 de novembre del 2012

Destinataris

Els destinataris són infants en situació de risc o vulnerabilitat, i què entenem per risc social? Fent una lectura del capítol 5 "La intervenció psicopedagògica en projectes i programes per al temps lliure" i del capítol 13 "La intervenció psicopedagògica en projectes i programes d'inserció social per a infantesa en risc", del volum II del material La pràctica psicopedagògica en educació no formal, se'ns exposa els inicis del concepte i una taxonomia d'indicadors.
- El concepte de risc social a la infantesa va sorgir en la dècada dels anys vuitanta en un intent de diferenciar aquest concepte del d'inadaptació social. 
- Segons De Paul Ochotorena i Arruabarrena (1996) determinar el risc que corren els nens/es comporta realitzar un esforç de predicció de l'emergència d'una situació no volguda que encara no s'ha produït. Així doncs, no parlem d'una situació observable i visible sinó d'una cosa que hem d'inferir a partir de l'observació de la presència d'uns indicadors que ens facin pensar que hi ha una probabilitat alta o molt alta que el desenvolupament del nen o nena s'entorpeixi. 
- Existeix una taxonomia d'indicadors presentada per Petrus, a Panchón i a Gallego en l'informe 2002 sobre la infància i les famílies realitzat per l'Institut d'Infància i Món Urbà de la ciutat de Barcelona, on s'assenyalen diferents indicadors segons el context (familiar, individual i social o comunitari). Alguns exemples d'indicadors, són: 
  • Context familiar: maltractament físic o psíquic, abandonament, negligència, abús sexual, família multiproblemàtica, relacions conflictives, drogoaddicció, empresonament... 
  • Context personal: absentisme escolar, fracàs escolar, conductes reactives, conductes dissocials, problemes emocionals, identificació amb models delinqüencials, actituds antisocials, característiques cognitives associades a la inadaptació (baix autocontrol, rigidesa cognitiva, locus de control extern, dèficit d'empatia i dèficits en les habilitats cognitives per a la resolució de problemes interpersonals), escasses habilitats socials, autoconcepte negatiu, baixa autoestima... 
  • Context social: entorn amb mancances (per exemple barris marginals), entorn amb alts índexs de delinqüència i de victimització, entorn amb una xarxa de sosteniment social deficitària, cultures minoritàries no integrades a l'entorn social. 
La presència d'algun d'aquests indicadors no significa que necessàriament el nen/a estigui en una situació de risc social. Els factors o indicadors de protecció, com per exemple, els models adults prosocials i el fenomen de la resiliència poden contrarestar l'efecte dels factors de risc. 
En la primera reunió d'Octubre de tot l'equip de professionals i voluntaris/es que participen en el projecte del Centre Obert d'Alcarràs, un dels temes que es va tractar, de forma general i sense concretar el nen o nena a què es feia referència, va ser les problemàtiques o situacions de risc presents en el centre. Es va parlar de: maltractaments, discapacitats, TDAH, famílies monoparentals o amb canvis freqüents de parella i pocs recursos econòmics. Amb aquesta informació, podem observar que són indicadors que fan referència als tres contextos: familiar, personal i social.

dilluns, 12 de novembre del 2012

Característiques del Centre Obert d'Alcarràs

  •  Municipi on es troba situat el Centre Obert 
El centre obert on faig les pràctiques es troba situat a Alcarràs, un dels municipis que integren la comarca del Segrià, a 8 km de la capital de Lleida.
La Vila d'Alcarràs es caracteritza per una economia basada principalment en l'agricultura i la ramaderia, encapçalant la llista de municipis amb el cens agrícola més important de Catalunya. Això no obstant, en els darrers anys també s’ha rodejat d’una xarxa de polígons industrials extensa, en la qual s’hi aplega indústria agroalimentària, de serveis. 
Segons dades d'Idescat, l'any 2011, hi havia un total de 8.350 habitants, d'entre els quals 6.211 són de nacionalitat espanyola, 1.236 de la resta de l'UE, 44 de resta d'Europa, 616 d'Àfrica, 9 d'Amèrica del Nord i Central, 221 d'Amèrica del Sud i per últim 13 d'Àsia i Oceania.
  •  Característiques del Centre Obert d'Alcarràs
El centre no és reconegut per la Generalitat sinó que és de funcionament independent, propi de l'associació Creu Roja Joventut a Lleida. Dins de CRJ es desenvolupen diferents tipus d'accions en funció de les necessitats que es detecten, i van adreçades a: infants i joves.
És dins de l’àmbit d’acció educació en el lleure i de l’acció social, on s’emmarca el projecte dels Centres Oberts.
Aquest projecte neix de la idea de donar un recurs de lleure als infants de les poblacions perquè un cop surtin de l’escola o de l’ institut no passin tantes hores pels carrers, sense control, i derivant a problemàtiques.
El lleure és un espai privilegiat per potenciar l’autonomia i el desenvolupament integral de les persones, un desenvolupament no només centrat en les capacitats intel·lectuals sinó, sobretot en la part emocional, afectiva i social.
Aquestes accions educatives es basen en la importància de la convivència i del respecte cap als altres i cap a un mateix, valors que s’aprenen a partir de la pròpia experimentació i la participació activa en la societat.
A la demarcació de Lleida hi ha en total sis Centres Oberts creats per CRJ, a: Alcarràs, Almacelles, Balaguer, Cervera, Mollerussa i Tàrrega.
- Objectiu:
Incidir en els aspectes integrals dels infants millorant la seva qualitat de vida i potenciant les seves capacitats i oportunitats, creant recursos socials i educatius en les poblacions destinatàries.
- Àrees bàsiques de treball:
 - Educació per al desenvolupament.
- Educació per la salut.
- Medi ambient.
- Animació a la lectura.
- Estratègies d'aprenentatge i reforç escolar.
- Oci i temps de lleure.
- Famílies i tutors/es.
- Destinataris: 
El Centre Obert d’ Alcarràs va obrir les portes per primera vegada sota la direcció de CRJ el dia 2 d’Octubre de 2012, però va ser obert el mes de febrer de 2012 sota la titularitat de l’Ajuntament d’ Alcarràs qui encara ostenta aquesta càrrec. El centre té capacitat per a 35 nens/es i joves, repartits de la següent manera: 10 places de 3 a 6 anys, 13 de 6 a 12 anys i 12 places de 12 a 16 anys. A dia d’avui ja s’han cobert totes les places.
D’aquesta totalitat de places, 25 són atorgades pels serveis socials del municipi i les 10 restants són de lliure inscripció, per tal d’evitar que el centre es converteixi en un “gueto”.
La majoria d’infants provenen de famílies amb un nivell socioeconòmic baix, i en situació de vulnerabilitat.
- Ubicació: 
Es troba situat a les escoles velles d’ Alcarràs, per això s’han hagut de condicionar i adequar els espais: el pati, tres aules i els lavabos.
- Organització de l’espai: 
Entre les tres aules, es distribueixen els grups d’edat que hem comentat anteriorment: una aula pels nens/es fins a 6 anys, una altra pels infants de 6 a 12 anys i l’última pels nois/es de 12 a 16 anys.
- Organització del temps:
· 17:00-17:30: Arribada de l’escola/institut i berenar.
· 17:30 a 18:00: Temps d’esbarjo: jocs diversos.
· 18:00 a 19:00: Fer els deures/ Reforç escolar.
· 19:00 a 20:00: Activitat de lleure ( en relació a les àrees bàsiques de treball).
- Recursos humans:
Directora Creu Roja Joventut, 1 treballadora social, 1 psicòloga i  3 persones voluntàries