Article

La pobresa infantil satura els centres oberts 

M'agradaria compartir amb tots/es vosaltres, un article publicat al elPeriódico.cat, el dimarts 18 de setembre de 2012. Només el títol ja ens presagia una situació social alarmant, i és que la pobresa infantil ja s'acosta al 25% a Barcelona, fet que posa en perill els processos d'inclusió dels centres oberts.

Cada vegada hi ha més infants i adolescents que necessiten aquests espais, en conseqüència  hi ha molts centres que es veuen obligats a reduir el nombre de places reservades per a la resta de nens/es, ja que com explica Sònia Martínez ( Directora de la Federació d'Entitats d'Atenció i d'Educació a la Infància i Adolescència, Fedaia) «Quan la situació és extrema, hi ha prioritats. No pots deixar els nens que ho necessiten fora. El primer és el primer».

Un dels indicadors que s'han trobat molts centres segons recull l'últim informe de la Fedaia, publicat el maig d'aquest any, és que hi ha molts nens que només fan un àpat al dia. Per això la federació demana a l'Administració que augmenti les beques de menjador i reforci les ajudes per a alimentació i vestuari. 

Aquest article és un reflex de la situació socioeconòmica actual del país i de les seves tràgiques conseqüències als col·lectius més vulnerables, que cada vegada afecten a més persones.

Si voleu continuar llegint aquest article, ho podeu fer al segënt link: elPeriódico.cat

Què és un centre obert?

Abans de començar les pràctiques vaig haver de fer una recerca per resoldre alguns dubtes que se'm plantejaven: 

- Què eren els centres oberts?
- Quina era la seva funció?

Pel que fa a la primera qüestió, els centres oberts són un servei diürn preventiu, fora de l'horari escolar, que té com a objectiu proporcionar atenció a tots els menors en situació de risc afavorint el seu desenvolupament personal i integració social i l'adquisició d'aprenentatges, prevenint i evitant el deteriorament de les situacions de risc i compensant dèficits socioeducatius. 

En pot haver de dos tipus, els reconeguts per la Generalitat ( sota la responsabilitat de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència) o propis, de funcionament independent. 

Les funcions principals, segons la DGAIA, són:   

• Prestar serveis d'intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents proporcionant-los acolliment i convivència, atenció individual i en grup. 
• Derivació i integració a recursos normalitzats de la comunitat. 
• La coordinació amb els serveis bàsics d'atenció social pel treball familiar.      

La normativa que regula els centres oberts del Departament són:

• LLEI 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència.   (DOGC  núm. 5641 publicat el  02/06/2010)
• DECRET 338/1986, de 18 de novembre, de regulació de l'atenció a la infància i adolescència amb alt risc social.(DOGC  núm. 780 publicat el  19/12/1986)
  
• DECRET 27/2003, de 21 de gener, de l'atenció social primària.(DOGC  núm. 3815 publicat el  05/02/2003)
  
• DECRET 176/2000, de 15 de maig, de modificació del Decret 284/1996, de 23 de juliol, de regulació del Sistema Català de Serveis Socials.(DOGC  núm. 3148 publicat el  26/05/2000)

Malgrat tot, el que em va ajudar a formar-me una idea més clara, va ser visitar algunes pàgines web d'alguns d'ells, com per exemple: 

• Fundació Germina
• Fundació Joan Salvador Gavina

Primeres impressions

Després de donar-vos la benvinguda, començaré parlant-vos de les meves primeres impressions.

Vaig iniciar les pràctiques, el dia 3 d'Octubre, abans de concretar o fer una descripció del context,  m'agradaria centrar-me en tot allò que vaig sentir el primer dia.

Recordo estar molt nerviosa, per una banda, per la incertesa i l'expectació que em causava no conèixer el centre, els infants, les persones responsables, l'organització... I per altra banda, pel poc coneixement en relació a l'àmbit d'intervenció, ja que des de que em vaig diplomar en Mestra d'Educació Infantil sempre he estat en l'àmbit de l'educació bàsica, concretament en una escola bressol, i no havia tingut mai abans cap experiència relacionada en l'àmbit socioeducatiu.

La persona responsable em va rebre molt amablement i em va explicar el funcionament i l'organització del centre abans que arribessin de les escoles i l'institut els infants i adolescents. Per mi va ser molt positiu, que no m'expliqués cap situació ni història personal dels nens/es ni del seu context, per tal de no estar influenciada per cap tipus d'informació. 

Vaig partir de zero, i això em va permetre coneixer-los de la forma més pura i transparent possible. 

Em van venir moltes ganes de proporcionar-los-hi afecte i estimació.