Reflexionant
sobre els motius pels quals la xerrada
“Llibres i bones estones “ amb els pares i mares no va obtenir els
resultats esperats, vaig concloure que el distanciament cultural en podia ser
una causa ja que moltes famílies presenten unes característiques comunes:
-
Desconeixement o dificultat d’expressar-se amb la llengua del país.
-
Analfabetisme o itineraris educatius curts.
- Dificultat de realitzar el seguiment escolar dels seus fills/es, ja
que com no dominen la llengua, sovint els infants amaguen o emmascaren la
realitat ( ex: no diuen els deures o exàmens que tenen).
-
Manca d’habilitats personals i competències tècniques per trobar una
ocupació.
-
Dificultats econòmiques.
Davant d’aquest
fet vaig adonar-me que calia donar resposta a moltes necessitats bàsiques, es
tractaria d’equiparar, amb el màxim possible, el punt de partida de les
famílies, tot satisfent les seves pors, preocupacions… pròpies principalment,
del procés migratori entre d’altres.
Cristina Sallés
(mestra i pedagoga) i Sandra Ger (psicóloga i psicoterapeuta) han publicat
l’article: Competències parentals en
la família contemporània: descripció, promoció i avaluació on
proporcionen arguments a favor del treball per a la formació i promoció de les
competències parentals com a mesura de suport per a l’exercici de la parentalitat
positiva en famílies vulnerables o en risc d’exclusió social.
El concepte de parentalitat fa
referència a les activitats desenvolupades pels pares i mares per tenir cura i
educar els seus fills/es, alhora que promoure’n la seva socialització. La
parentalitat no depèn de l’estructura o composició familiar, sinó que té a
veure amb les actituds i la forma d’interaccionar en les relacions
paterno/materno-filials.
Barudy (2005, 2010) distingeix
entre dues formes de parentalitat: la biològica, que té a veure en la
procreació, i la parentalitat social que té a veure amb l’existència de tenir
capacitats per a tenir cura, protegir, educar i socialitzar els fills/es. Les
competències parentals formen part de la
parentalitat social.
· Cobrir les necessitats nutritives, d’afecte, de cures i d’estimulació: no només han de garantir la
correcta alimentació dels infants sinó que també els han d’aportar experiències
sensorials, emocionals i afectives que els permetin construir un vincle segur.
· Assegurar i cobrir les necessitats educatives: el tipus d’educació que rebi un
nen/a, procés que s’inicia com a mínim a partir del seu naixement, determina el
tipus d’accés al seu món social i, per tant, les seves possibilitats de
pertànyer a un o altre teixit social. Els models parentius han de contemplar 4
continguts bàsics: l’afecte, la comunicació, el recolzament en els seus
processos de desenvolupament i les exigències de la maduresa i per últim, el
control.
· Cobrir les necessitats socialitzadores: contribuir a la formació positiva de
l’autoconcepte i d’una autoestima positiva, per aquest motiu tindrà un impacte
molt alt, allò que senten, pensen, fan i manifesten pels seus fills/es.
· Assegurar les necessitats de protecció: han de protegir els seus fills/es dels
contextos externs, familiars i socials que puguin ferir-los directament o
alterar el seu procés de maduració, creixement i desenvolupament.
· Promocionar la resiliència: desenvolupar un conjunt de capacitats per a
fer front als desafiaments de l’existència, incloent experiències traumàtiques,
mantenint un procés de desenvolupament de qualitat. Cal diferenciar aquesta
resiliència primària d’aquella que emergeix d’infants i joves que no han tingut
una parentalitat adequada però aconsegueixen sortir-se'n gràcies a
l’afectivitat i al recolzament social d’altres adults del seu entorn.
Seguint amb el model de parentalitat social
de Barudy, les competències parentals engloben dos components: d’una banda, les
capacitats parentals fonamentals (
recursos emotius, cognitius, conductuals dels progenitors, capacitat de
vincular-se amb els fills/es, empatia) i de l’altra, les habilitats parentals ( models de criança, participació en xarxes
socials i ús dels recursos comunitaris).
La majoria de pares i mares que compten amb
contextos socials adequats, podràn assumir la parentalitat social com una
continuïtat de la biològica. Però això no serà possible per un grup de nens/es
(com és el nostre cas) perquè malgrat que els seus pares/mares van tenir la
capacitat d’engendrar-los no posseeixen les competències per exercir una
pràctica parental suficientment adequada.
- Fonts de carències i d’estrès (violència conjugal, consum de tòxics,
presència de malalties mentals…)
- Context familiar amb característiques desfavorables (situacions de
pobresa, atur, exclusió social, immigració) poden provocar que pares/mares que
compten amb la disposició i les competències adequades no trobin en el seu
entorn les possibilitats per a desenvolupar-les.
És per aquest motiu, que opino que les
xerrades – tallers haurien de donar resposta a les seves necessitats i pot ser
caldria revisar l'enfoc i potenciar actuacions, com:
- Immersió lingüística i cultural a través del català com a recurs
integrador.
- Formació pre-laboral.
- Trobades mensuals de les famílies (oferint alternatives d’oci familiar
en un entorn educatiu, acostant i donant ús als recursos del poble i afavorint
l’intercanvi amb la població local, amb l’ajuda i col·laboració de
l’ajuntament).
El divendres
passat al Centre Obert es va celebrar la xocolatada, es tractava d’una trobada
amb les famílies dels infants i oberta a la resta d’habitants del poble amb l’objectiu
de recaptar diners per les colònies de finals de curs. D’aquesta manera, el
preu a pagar, per part de les famílies serà simbòlic (5 euros).
